Introducció de pràctica privada a centres públics i possibles conseqüències de les desigualtats en accés a la Salut
http://independent.cat/barbera/Independent_228.pdf
dilluns, 26 de setembre del 2011
divendres, 23 de setembre del 2011
copagament sanitàri avui.Diagonal 21 de Setembre de 2011
...en un estudio científico publicado en una de las mas prestigiosas revistas médicas del mundo en 2010 (N Engl J Med 2010;362: 320-8)..en los planes donde se produjo el aumento del copago se redujeron las consultas ambulatorias en 19,8 visitas por cada 100 personas y año, al tiempo que aumento el número de ingresos hospitalarios (2, 2 por cada 100 personas), el número de días de hospitalización (13,4días por 100) y el número de personas que precisaron hospitalización (0,7 personas por 100)....el balance económico final, descontando el ahorro por el menor número de consultas, fue de un aumento anual de 24.000 dólares de gasto por 100 personas. http://diagonalperiodico.net/Copago-sanitario-hoy.html
Els veïns del Hospital 2 de Maig en contra de la privatització
En una carta al Director del semanari El Temps ...........Ara no solament la Sanitat sinò també l'Educació es troba amenaçada. No volem ser cómplices de gestors que amb concertacions, privatitzacions i externalitzacions encareixen els serveis públics que després retallen
http://www.eltemps.net/web/index.php?option=com_k2&view=item&id=7258:continua-l-amenaca-de-tancar-l-hospital-2-de-maig&Itemid=295
http://www.eltemps.net/web/index.php?option=com_k2&view=item&id=7258:continua-l-amenaca-de-tancar-l-hospital-2-de-maig&Itemid=295
diumenge, 4 de setembre del 2011
Preocupa la Sanitat Nieves simal
Si em preocupa l'organització de l'atenció sanitària és perquè veig que és fonamental pel tipus de salut que promou i també per les conseqüències socials que tindrà una organització que respon a uns interessos econòmics que col·lideixen amb els interessos dels ciutadans.
Des de l'any 1986 tenim una sanitat pública universal per a tots amb uns trets específics. La salut pública està molt poc desenvolupada. Persisteixen mútues per a alguns col·lectius privilegiats, algunes prestacions no s'inclouen, com l'odontologia, d'altres són de difícil aplicació com l'avortament i sobre tot l'atenció sociosanitària que la distribució patriarcal del treball de cura de la vida fa recaure encara sobre les dones. L'equitat de totes aquestes prestacions depèn de l'organització de la sanitat pública. La globalització econòmica imposa unes regles de mercat que intenten introduir-se en tots els àmbits en els quals hi ha possibilitat de benefici i que han entrat poc a poc en la sanitat, i ens condueix a situacions d'iniquitat provocades per l'accés desigual als recursos disponibles.
Es fa clara i palesa la dificultat de l'accés a drets que crèiem garantits i per als quals hem aportat la nostra contribució amb els impostos. Ens fem cada cop més conscients de les desigualtats entre nosaltres. Amb aquesta consciència de la desigualtat cada cop serà més difícil arribar a trobar el sentit de dependència mútua i de defensa d´objectius comuns que són l'eix de tota comunitat. La Vanguardia 03,09 2011
Des de l'any 1986 tenim una sanitat pública universal per a tots amb uns trets específics. La salut pública està molt poc desenvolupada. Persisteixen mútues per a alguns col·lectius privilegiats, algunes prestacions no s'inclouen, com l'odontologia, d'altres són de difícil aplicació com l'avortament i sobre tot l'atenció sociosanitària que la distribució patriarcal del treball de cura de la vida fa recaure encara sobre les dones. L'equitat de totes aquestes prestacions depèn de l'organització de la sanitat pública. La globalització econòmica imposa unes regles de mercat que intenten introduir-se en tots els àmbits en els quals hi ha possibilitat de benefici i que han entrat poc a poc en la sanitat, i ens condueix a situacions d'iniquitat provocades per l'accés desigual als recursos disponibles.
Es fa clara i palesa la dificultat de l'accés a drets que crèiem garantits i per als quals hem aportat la nostra contribució amb els impostos. Ens fem cada cop més conscients de les desigualtats entre nosaltres. Amb aquesta consciència de la desigualtat cada cop serà més difícil arribar a trobar el sentit de dependència mútua i de defensa d´objectius comuns que són l'eix de tota comunitat. La Vanguardia 03,09 2011
dimarts, 30 d’agost del 2011
Prestaciones Privadas en las Organizaciones Sanitarias Públicas
De nuevo leo en prensa que la Administración "está pensando" en introducir la atención de enfermos privados en centros sanitarios públicos. Tengo que mostrar otra vez mi desacuerdo en cuanto a ello, como ya lo hice 21 de Septiembre del 2006 a les 20 h. en la presentación a debate del documento "Las Prestaciones Privadas en las Organizaciones Sanitarias Públicas" de la Fundación Griffols en el Colegio de Médicos de Barcelona los academicos de la mesa defendían la etica de la propuesta. Explicaré mi desacuerdo. En los años cincuenta, con 12 años de edad, estuve ingresado como paciente quirúrgico en la Sala General de Cirugia A (Prof.Piulachs) del Hospital Clínico y Provincial de Barcelona. Durante un mes vi cómo se me "colaban" los pacientes quirúrgicos ingresados en la Sala de Distinguidos, a pesar de que mi intervención estaba programada, como lo demostraba el hecho de que, en varias ocasiones, me habían dejado en ayunas desde la noche anterior. Más tarde en los setenta, ya como médico en el Hospital Infantil de Vall d'Hebron, comprobé cómo en un sistema público más moderno y transparente ya no existían dos listas de espera. La propuesta "que está pensando" la Administración me parece un retorno a un pasado marcado por la falta de equidad. También estoy en desacuerdo porque esta práctica complica la actividad sanitaria, pues resulta difícil llevar a cabo un control independiente y estricto de dos listas de espera; y más si el centro también atiende a pacientes de mutuas. La confianza es regla de oro en calidad asistencial sanitaria. Después de 40 años como médico hospitalario en el sector público veo en la política catalana cada día más amenazas que oportunidades de sostenibilidad en la politica del Govern. (El Periódico 29 08 2011)
dijous, 18 d’agost del 2011
El futur de l’Hospital Dos de maig. S. Marimón
Pel present i futur de l’hospital Dos de maig hi ha quelcom més que neguits: els
treballadors hi són acampats a la porta, les concentracions de veïns i personal es
repeteixen al carrer, la “lluita” pel Dos de maig ja és un símbol més del món de les
retallades i els indignats. Tot per culpa de la crisi i les retallades?. Prenguem distància i
ho podrem respondre.
Dins de l’acció hospitalària de la Creu Roja finançada per la Generalitat l’Hospital Dos
de maig s’havia convertit, ja fa anys, en el germà petit que viu lluny. El gran era a
Hospitalet, la 2ª ciutat de Catalunya, en el Baix Lobregat, una de les comarques amb
menys llits d’hospital per habitant: havia de créixer. Es va constituir el Consorci
Sanitari Integral (CSI) amb participació majoritària de la Generalitat, amb Ajuntaments
(Hospitalet, Sant Joan Despí) i el Consell Comarcal. La Creu Roja era un soci més,
desprès s’hi retiraria. En pocs anys ha crescut molt un CSI responsable de la gestió de
centres al Baix Llobregat (també d’Atenció Primària) i de l’Hospital Dos de maig. S’ha
obert l’Hospital Moisès Broggi a St Joan Despí, a on s’hi va traslladar personal del Dos
de maig. Però, amb aquest què s’hi volia fer?; qui ho havia de fer?
Sens dubte s’han produït acords verbals i escrits, que haurien de sortir a la llum pública,
però és prou palès, el que és decisiu, el que està escrit i regulat en el Diari Oficial de la
Generalitat1 i és de consulta pública2, està en el Mapa sanitari on es diu que a la ciutat
de Barcelona la taxa d’hospitalització pública és inferior a l’estàndard de referència
establert i ha estat tradicionalment la més baixa de Catalunya, encara que amb
diferències molt importants per zones i grups de població. Cal preveure, en conjunt,
una tendència d’increment en la demanda esperada d’hospitalització pública. En
concret per l’Àrea funcional Barcelona Dreta explicita que el que cal és el
desplegament del nou Hospital Sant Pau i nova fundació Puigvert, Futur de l’Hospital
Dos de Maig com a part del dispositiu assistencial d’aquesta àrea funcional. Pel que
afecta a l’Atenció a urgències i emergències, en la mateixa Àrea funcional Barcelona
Dreta: integració específica dels dispositius d’urgències de l’Hospital Dos de Maig i de
l’Hospital de l’Esperança vinculats en el territori d’aquesta àrea funcional (Hospitals
de Sant Pau i Puigvert). Atès el caràcter especialitzat de la fundació Puigvert i el caire
general de Sant Pau i del Dos de Maig és evident que el Mapa sanitari estableix la
integració de l’activitat del Dos de maig amb la de Sant Pau.
No estem parlant de coses abstractes, estem parlant avui de 90 llits, 7000 visites
ambulatòries l’any, 45000 urgències, 5000 intervencions quirúrgiques, 410 persones
treballant-hi. Parlem d’una integració d’activitats prevista des de fa més de 5 anys,
decretada en fa més de 3 i que, irresponsablement, no s’ha materialitzat ni definit. No ho
ha fet el Departament de Salut i tampoc els qui ho havien d’instrumentar. En la pràctica
el Consorci Sanitari Integral (CSI) pensa que casa “seva” és sols el Baix Llobregat i
Sant Pau que sols ho és el “seu” nou edifici. En els pacients i treballadors ningú es veu
que hi pensi. Segons el que està regulat ho hauria d’haver definit el Servei Català de la
Salut (SCS), gestionat sota el lideratge de Sant Pau i gestionat o facilitat pel Consorci
Sanitari Integral i la Creu Roja. Aquestes tres entitats viuen del pressupost que gestiona
el SCS i que es nodreix dels impostos que paguem
1 Decret 37/2008. DOGC 5070 de 14-02-2008
2 http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir488/ms002escenaris.pdf (pàg 280-282)
En lloc de que les quatre entitats assumeixin les seves responsabilitats i ho solucionin
han anat apareixen diversos enganys, amb excuses i paranys:
1) L’engany del cost superior. Es diu que si l’activitat del Dos de maig l’assumís St. Pau
resultaria més cara ja que aquest té una tarifa molt més elevada. A part de que això
implica el reconeixement de la irracionalitat del sistema de tarifes que té establert el
Servei Català de la Salut, tampoc és cert. Ja hi ha a Catalunya entitats que gestionen
diversos centres que tenen tarifes diferents per la mateixa activitat
2) L’engany de la traïció a les personalitats històriques. Una excusa que si en algun lloc
la història no avala és en aquest. Per solucionar els problemes del Baix Llobregat es va
constituir el CSI, per resoldre els de Sant Pau des de fa anys qui gestiona la seva
activitat no és l’entitat jurídica històrica, és una nova entitat creada per a això. Un model
molt aplicat a Catalunya: història, edifici i activitat present no dependents de la mateixa
entitat. L’activitat actual del Dos de maig, independentment de en quin edifici es porti a
terme, la podria gestionar la que gestiona Sant Pau o, com es va fer amb el CSI,
transformant l’actual per integrar el que es fa en els dos centres. No és la solució idònia,
seria preferible que les activitats integrades fossin 100% dependents d’una entitat 100%
de compromís públic i democràtic, però és la més factible i, avui per avui, la més sòlida
per a donar continuïtat a les activitats sanitàries en l’Àrea funcional Barcelona Dreta
3) L’engany de la cooperativa. En aquest tema cal, en primer lloc, felicitar als
treballadors del Dos de maig que s’hi han ofert. Han demostrar ser els únics en no estar
disposats a acceptar desapareix-hi una activitat reconeguda com necessària per la
ciutadania del barri. Felicitar-los també per escollir la opció més democràtica dins del
món de l’empresa privada. Però és un absolut parany. La història de cooperatives,
societats anònimes laborals (SAL) o de base associativa (EBA) és molt eloqüent de en
quines circumstàncies – molt concretes – tenen perspectiva d’èxit tant per treballadors
com per a usuaris, en quines estan avocades al fracàs i en quines són tapadores
d’interessos inconfessables a curt o llarg termini (mireu el mapa d’EBAs-CAPs a BCN).
En el món hospitalari de finançament públic les poques experiències existents són de
fracàs o, com és el cas d’Alemanya, d’interessos impúdics (adquisició futura per
societats de capital risc, les qui estan portant a la ruïna la societat del benestar)
4) L’engany de la transferència parcial d’activitats a l’Hospital Evangelista. Atesos els
antecedents d’aquest centre i, sobre tot, a que, segons la regulació present, no és
possible un concert del SCS amb aquest centre, no es tracta d’un engany impúdic de
futur, ho és de present
La única solució vàlida per la continuïtat necessària de les activitats de l’Hospital
Dos de maig és la que està dictada per escrit oficial i ha de complir i fer complir el
Departament de Salut: la seva integració amb la d’altre entitat del mateix territori.
Això sols té un mom amb futur: Sant Pau. Sols té una responsabilitat a qui exigir
l’assumeixi: la compartida entre Generalitat i Hospital de Sant Pau. Sols té una
responsabilitat a qui exigir ho instrumenti: la compartida entre SCS, CSI i Sant
Pau.
Santiago Marimón
Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública
Barcelona, juliol 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)