Si em preocupa l'organització de l'atenció sanitària és perquè veig que és fonamental pel tipus de salut que promou i també per les conseqüències socials que tindrà una organització que respon a uns interessos econòmics que col·lideixen amb els interessos dels ciutadans.
Des de l'any 1986 tenim una sanitat pública universal per a tots amb uns trets específics. La salut pública està molt poc desenvolupada. Persisteixen mútues per a alguns col·lectius privilegiats, algunes prestacions no s'inclouen, com l'odontologia, d'altres són de difícil aplicació com l'avortament i sobre tot l'atenció sociosanitària que la distribució patriarcal del treball de cura de la vida fa recaure encara sobre les dones. L'equitat de totes aquestes prestacions depèn de l'organització de la sanitat pública. La globalització econòmica imposa unes regles de mercat que intenten introduir-se en tots els àmbits en els quals hi ha possibilitat de benefici i que han entrat poc a poc en la sanitat, i ens condueix a situacions d'iniquitat provocades per l'accés desigual als recursos disponibles.
Es fa clara i palesa la dificultat de l'accés a drets que crèiem garantits i per als quals hem aportat la nostra contribució amb els impostos. Ens fem cada cop més conscients de les desigualtats entre nosaltres. Amb aquesta consciència de la desigualtat cada cop serà més difícil arribar a trobar el sentit de dependència mútua i de defensa d´objectius comuns que són l'eix de tota comunitat. La Vanguardia 03,09 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada