Alguna història de la Industria Farmacèutica: entre el frau i la crònica negra

Stanley Adams va ser acusat i declarat culpable del delicte de proporcionar informació econòmica de Suïssa a un altre país al denunciar l’any 1973 al davant la comissió de la competència de la Comissió Econòmica Europea, el càrtel de les vitamines organitzat per Roche. El seu nom es va “filtrar” i els tribunals suïssos el van jutjar per espionatge. No es va apreciar que la companyia havia incomplert l’acord de lliure comerç subscrit per Suïssa amb la Unió Europea i que qualsevol incompliment (com el de Roche), devia ser denunciat. Adams va ser tractat com un espia i el procés judicial va ser secret. Ni tan sols va poder anar al funeral de la seva dona que es va suïcidar al saber que li demanaven una pena de 20 anys de presó. El personatge però va refer la seva vida al Regne Unit on més de 20 anys després va ser condemnat a presó per haver pagat per la mort de la seva tercera dona i poder així cobrar una assegurança. Hi ha una Tv-movie inspirada en la seva vida realitzada 9 anys abans d’aquests darrers fets de John Goldschmidt  A Song for Europe, també coneguda com A Crime of Honour 
Font Peter C Gotzsche i Wikipedia

Ante la destrucción final de la sanidad por Alfons Quinta en cronicaglobal.com (traducción al castellano)

Esquerra Republicana (ERC) probablemente se desmarcará de Convergencia Democrática de Catalunya (CDC) en el enfrentamiento con el resto de partidos del Parlamento autonómico por los recortes sanitarios. Mas sigue preocupado por servir al "sector de negocios sanitarios de CDC". Nadie prepara una alternativa para recuperar una sanidad pública ya destrozada. El momento es crítico para la sanidad y continuará siéndolo durante años.
Alfons Quintà
Miércoles, 15 de abril de 2015 - 08:30 

http://www.cronicaglobal.com/es/notices/2015/04/davant-la-destruccio-final-de-la-sanitat-18560.php

Mas quería hacernos retroceder al 1714. Pero se  ha pasado: con su enfrentamiento absolutista con el Parlamento autonómico ha ido aún más atrás. Quizás al 1215 en que el rey inglés Juan fue obligado a firmar la Magna Carta. O al 1649 en que Carlos I también de Inglaterra fue condenado a muerte y decapitado por haberse enfrentado al Parlamento.
El tema es este, pero la causa es el deseo de Mas, de servir al "sector de negocios sanitarios de CDC". Por tanto, no quiere detener ni un instante la destrucción de la sanidad pública. Espera que ese sector se lo agradezca y lo tenga muy en cuenta en momentos preelectorales.
ERC: La sanidad en sus manos
En el orden inmediato, ERC tiene en sus manos la liquidación final, o no, de la sanidad pública catalana. Fuentes de ERC me dicen que se abstendrán de votar contra el Parlamento autonómico, en el enfrentamiento al que le ha sometido CDC. También se abstendrán de pedir el cese del consejero Ruiz. De esta manera, toda la posición del resto de partidos, de parar los recortes, podrá prevalecer. Como es constitucional, se deberá proceder al cumplimiento de tres mociones, ya aprobadas -pero que Mas no quiere cumplir- contra la privatización de la sanidad pública catalana.
Mas se encaró al Parlamento pero ahora ERC le puede obligar a dar marcha atrás. Si ERC vota como todas los demás partidos (cosa poco probable) o bien se abstiene (cosa muy probable),  deberá abandonar su insólita resistencia. Es una confrontación propia de la final del feudalismo, así como del fin de las monarquías absolutas y del nacimiento del constitucionalismo. Pocas cosas podrían ser tan ramplonas

Poca solidaridad entre Mas y Junqueras

Ahora bien, ERC es un partido de monotema independentista. No entiende nada en nacionalismo, ni en sanidad y en el resto de cuestiones aún menos. Un día pueden hacer una cosa y al día siguiente otra. Junqueras quiere estar abrazado a Mas para mejor apuñalarlo y Mas quiere hacer lo mismo con Junqueras.

Como solidaridad digamos patriótica se podría pensar en mejores ejemplos. Junqueras se comprometió a ayudar a Mas a liquidar rápidamente la sanidad pública. Como contraprestación, Junqueras aceptó una lista unitaria para el 27S de CDC y ERC. Pero es evidente que ERC no la quiere, debido a la bajada constante del voto de CDC, y continúa haciéndose el despistado.

Erosión electoral de CDC y ERC

Es igualmente evidente que Junqueras tampoco cumplirá su acuerdo y no votará a favor de acelerar aún más la destrucción sanitaria, como se comprometió y Mas quisiera. Se debe a que ERC no puede soportar la erosión electoral que le supone asumir la política sanitaria de Mas, a pesar de haberla estado apoyando durante años.

Si ERC contribuye a detener a Mas, en principio, éste no tendrá tiempo para hacer aprobar aquellas medidas destructivas, en particular el tema clave: la creación de un consorcio segregador en Lleida. Pero por ahora no se ve que ningún partido, y menos un conjunto de partidos, esté preparado para dar un vuelco a un desastre sanitario inmenso creado deliberadamente por la Generalitat. Todo resulta bastante increíble y, por supuesto, sin precedentes. Toda la sanidad pública debería reconstruirse pero nadie parece interesado en empezar a pensar en ello. Increíble, pero cierto.

ERC siempre ha apoyado Boi Ruiz

Es difícil averiguar qué hará ERC pues su oportunismo hace caer de espaldas. Hasta ahora siempre ha apoyado e incluso salvado a Boi Ruiz. El momento es extremadamente delicado y decisivo. Haga lo que haga, se deberá recordar la manera chapucera como ERC se ha comportado hasta ahora.
Dentro de ERC, es primordial la ausencia de cuadros que entiendan en sanidad, o en cualquier otra cosa. Su portavoz parlamentaria, Alba Vergés, es una “bleda” indisimulable. El portavoz en economía, Pere Aragonés es un ejemplo viviente de nuestro disfuncionamento universitario. Manuel Balcells demostró su incompetencia en sanidad durante el Tripartito y Pere Culell, es un cirujano aceptable y educado, pero está por probar como político. Ahora se vuelve a presentar a las municipales en Manresa.

Articular una alternativa

Sorprende que ERC se considere un partido de progreso y en cambio ni siquiera llegue a decir, como ha hecho grupo "Construimos" de Duran Lleida y Miró Ardèvol, que los recortes sanitarios son excesivas. Ni eso.
Finalmente, todos los partidos están viendo que sanidad es el problema más grave de Cataluña y aquel que puede hacer más daño a los que asuman las barbaridades de Mas y Ruiz. Pero nadie es capaz de llenar un trozo de papel con un programa coherente. Parar a Ruiz puede ser posible pero no se ve cómo articular una alternativa, aunque sólo fuera sobre el papel. Lo que ha hecho y hace el independentismo para evitar todo debate serio. En el orden mediático lo logra.
Ahora bien, dentro de CDC empieza a haber militantes y cuadros sanitarios, no los periodísticos, que ven el daño que causa, en expectativa de voto, el hecho de mantener la descarada destrucción de la sanidad. Esta no tiene ninguna lógica sanitaria. Sólo se entiende introduciendo el tema de la financiación política partidista y el deseo de control social también partidista.

Siempre el "sector negocios de CDC"

En el primer aspecto, la cúpula de CDC cree que necesita las ayudas económicas de su propio "sector de negocios sanitarios de CDC", en particular en estos tiempos preelectorales. En el segundo aspecto, CDC siempre ha usado a muchos médicos y hospitales privados de zonas rurales por su patente clientelismo, es decir su eterno deseo de control social. El escandaloso tema Innova, de Reus, ahora con más de 40 imputados, así como la mayor parte de la sanidad de las Tierras del Ebro son casos paradigmáticos de la voluntad de control social por CDC, mediante la sanidad.

Con un siglo o más de retraso, CDC todavía practica una característica típica del caciquismo. CDC también ha colocado a corsarios suyos en todos los medios, para manipular cualquier información sobre sanidad. Causa auténtico asco constatar su total falta de escrúpulos.

'La Vanguardia', inefalable

La manera en que dio La Vanguardia el rechazo brutal de todos los partidos a Boi Ruiz pasará a la historia de la manipulación periodística. Fue en la página 26, por tanto par, en la sección, creo, de "tendencias" por abajo y un cuarto de página. Hay que estar falto de vergüenza y necesidad de subvenciones. El tomarse a la ciudadanía por tonto es un pecado que suele conllevar serias penitencias.

En cuanto al papel de la sanidad respecto la financiación de CDC nunca nadie me ha contradicho, ni una pizca, tanto en público como en privado. En realidad, son hechos sabidos. En CDC están encantados y el resto de partidos se resignan. Dado el ralentí de la construcción, y el papel ya consagrado de las entidades financieras, no veo ningún otro sector tan importante como el que estoy exponiendo, con respecto a las necesidades económicas preelectorales.

Datos económicos objetivos

Esto queda periódicamente reconfirmado por informaciones objetivas de los diarios económicos. El sector sanitario privado, con su necesidad de buenas relaciones con la Generalitat, es -potencialmente o efectivamente- un bien de Dios para los partidos, hoy dia para uno mucho más que para otros. Es así desde hace muchos años. Siempre ha sido la carcoma que ha ido pervirtiendo el sistema. Ahora los gorgojos quieren comerse toda la leña. Si añadimos que liquidar la pública equivale a favorecer la privada, todo liga.

Oso añadir una pregunta, después de disfrazarme de gorrión: ¿Cómo es que para fortalecer la interrelación entre público y privado (o el dominio del público (sic) por parte del privado) no se incrementan los controles administrativos y jurídicos para impedir que también aumente la corrupción, que ya es suficientemente alta? En realidad se hace lo contrario. Están obsesionados en marginar el Derecho Administrativo, la mejor garantía contra la corrupción.

La sectorial de salud de CDC

Dentro de CDC, Boi Ruiz siempre ha generado un gran rechazo. Sólo llegado a la consejería, manifestó que, en principio, no recibiría alcaldes, ni los de CDC. Estos no le han perdonado. Por otra parte, no se ha preocupado de que la sectorial de Salud de su propio partido tuviera conocimiento de por dónde quería manejar la conselleria. Él lo sabía, como sabía que no lo podía decir. Quería ignorar los hechos y las opiniones de los demás.

Un miembro de aquella sectorial y, por tanto, militante (o más bien cuadro) de CDC me dice que este ente interno de CDC lleva más de un año sin reunirse y que cuando lo hacía asistían muy pocos médicos, muchos menos de los que eran militantes. Los había que estaban horrorizados.

Sectores ignorantes respecto a sí mismos

El peor de los peores escenarios son los sectores pretendidamente públicos ignorantes respecto a sí mismos, ávidos, mal dirigidos y mal organizados, desde tiempos en que el único referente era, ay, Jordi Pujol Soley.
En los sectores jurídicamente públicos de la Generalidad nunca hubo, o no se pudo imponer, un proyecto al servicio de quien lo necesitara, no del poder. Un poder del que hoy tenemos coordenadas evidentes que están esperando confirmaciones judiciales. Creo que confirmarán, como concepto general, que aquí se creó un Estado-Partido, o un Estado-Familia, o un Estado-Clan.

Sin modelos sanitarios

Todos ello es aún peor que el tronado Estado-nación, concepto del pasado, que un incompetente, rodeado de "los peores", no de "los mejores" usa para engañar, como los cazadores usan (o usaban) reclamos, para atraer a pájaros, comparables a los catalanes desvalidos de hoy, al ser víctimas de un premeditado aniquilamiento cultural e informativo.
Una prueba: en sanidad ni en cultura ni en comunicación social no hay quien haya escrito, o usado como referencia, alguno de los muchos buenos libros que, hay sobre modelos sanitarios en el norte. Tengo muchos. Boi Ruiz sería incapaz de buscar nada: ya sabía que le había encargado Mas, junto con aquellos que, enriquecidos por una sanidad clánica, mandan más que ellos dos. Ruiz ha cambiado toda la estructura sanitaria sin tener ningún modelo objetivo (lo subjetivo ya lo sabemos, finalmente) ni informar debidamente al Parlamento autonómico ni a nadie. Es todo un récord mundial, aderezado por la vergüenza que ahora sea ERC la que puede decidir en un momento crítico para la sanidad.

L'escandalosa historia de l'ARTEMISIA

TU YOUYOU

Escandalosa historia de la artemisia (citat per Philippe EVEN i Bernard DEBRÉ a Guide de 4000 medicaments ... 2012, pg 248-249)

El paludisme afecta a mes de 250 milions de persones i es el principal problema de salut publica del món. Provoca 1 milió de morts anual, com la tuberculosi, el SIDA, les neumonies i les diarrees. Tot i que encara no hi ha un tractament suficientment efectiu, el que mes resultats ha donat fins ara ha estat el metil-eter hidrosoluble de artemisia ( “artémèther”). La decocció de Artemisia annua xinesa (qinghao) va estar ja informada com efectiva fa 1.800 anys per Ge Hong. El “artémèther” va ser aïllat i extret de 1967 a 1971, a partir de 2.000 herbes, per tres científics xinesos, especialment la Senyora Tu Youyou  de la Universitat de Bejing (medalla Lasker 2011), que havent fracassat amb la extracció clàssica en calent, va tenir la idea i el coratge de recomençar tot en fred. EL treball es va fer per ordre del president Mao, a petició de Ho Chi Minh durant la guerra contra els Estats Units d’America, ja que les tropes vietnamites estaven essent vençudes pel paludisme. Els xinesos no van publicar els resultats fins 1979, però van informar prèviament a la OMS que, escandalosament, va refusar copiar a la Xina, i no utilitzar-la. Preferí intentar obtindre els seus propis derivats de la Artemisia sota control de les forces armades dels USA[1]. El fracàs va ser total, ja que els productes occidentals, especialment el metil-eter hidrosoluble de artemisia, que eren liposolubles, menys manipulables , requerien la seva administració mitjançant injecció i es van demostrar molt menys eficaços que els derivats xinesos que van permetre la erradicació total del paludisme a Xina als anys 1980. En arribar els anys 1990, Novartis redescobreix el  “artémèther”, el patenten, cosa que els xinesos no havien fet, comercialitzen el  “artémèther” (Riamet, Malarone, etc.) a preus inabordables pels països pobres mes afectats ASE, ACS i sobre tot Àfrica (4 euros dia a Europa). La investigació internacional continua –a mes a mes es efectiva contra la esquistosomiasis i les “douves·- per ampliar la cobertura i baixar els preus i que el “artémèther” i es busca una cobreix. Mentre, Novartis s’enriqueix amb una molècula que ha robat.

---

[1] EL govern dels Usa ha tingut sobre la OMS una forta capacitat de influir les seves decisions ja, per acords previs de la ONU, era el principal finançador anual de la OMS.

veure   http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2013/07/un-remei-molt-eficient-contra-la.html

Al H. Joan XXIII cada peça d'equipament ha estat lluitada contrauna superioritat

Dades que fan reflexionar abans de que el proper 1 de gener comenci a funcionar el Consorci Sanitari de Lleida

Els Consorcis, les Fundacions i les Empreses Públiques són Entitats Instrumentals. Totes elles conformen un sector públic (finançament públic majoritari) no administratiu que a Catalunya gestionen una part important del diner públic, eludeixen el Dret Administratiu, els treballadors no tenen perquè ser funcionaris (i un element molt important  és l’absència de control dels salaris dels directius) i actuen amb gran opacitat. De l'auditoria de 25 d’aquestes empreses i només 8 van tenir un resultat favorable.

Assegurança Sanitària Lliure. Situació a Catalunya

     El conjunt de les primes d’assegurança lliure l’any 2012 va arribar a 1.445.765.000 € . Aquestes xifres resulten d’un augment de pòlisses sobre tot a partir de l’any 2010, aquest augment va ser del 10% al 2011 i de més del 5% al 2012 (116.000 i 67.000 primes  respectivament). L’any 2012 segons la informació del Departament de Salut havia 2.008.366 persones assegurades (26,5% de la població de Catalunya que és de 7.570.908 persones segons el Padró municipal d’habitants de 2012 del Idescat).

     En les memòries de la generalitat consultades (2011 i 2012) es reconeix que hi ha entitats que calculen les primes utilitzant taules de morbiditat que defineixen el risc en funció de l’edat i el sexe, però el cost per persona es presenta sense diferenciar els trams d’edat. Així, el preu mitjà anual de la pòlissa de serveis complets va ser de 714,3 euros en la modalitat de pagament per acte mèdic i de 578,7 euros en la de pagament capitatiu.

     El 93,2% de pòlisses són amb serveis complets o parcials Es consideren pòlisses mixtes o combinades (4.3%) les que tenen un quadre mèdic recomanat i també l’opció de la lliure elecció de professionals. La pòlissa   (2.3%) és la que permet la lliure elecció de professionals, amb un reemborsament total o parcial, per part de l’entitat, dels honoraris avançats per la persona assegurada.

     Molt poques entitats ofereixen pòlisses parcials és a dir, pòlisses d’atenció primària o d’hospitalització. La resta ofereixen serveis complerts Hi ha 11 entitats que han declarat que ofereixen pòlisses d’assistència sanitària per serveis parcials, entre elles entitats que només ofereixen atenció dental. La població amb atenció parcial l’any 2012 va ser de 27.365 persones, amb un total d’ingressos per primes de  gairebé 8 milions d’euros. El preu mitjà anual de la pòlissa de serveis parcials va ser de 283,3 euros.

     Les pòlisses bàsiques no cobreixen -per ex.- els tractaments odonto-estomatològics, excepte extraccions de peces, radiografies i una neteja de boca anual. Algunes companyies ofereixen altres possibilitats, como pòlisses específiques de l’apartat odonto-estomatólogic.

     L’edat, el lloc de residència i el sexe també poden determinar la tarifa a pagar. En alguns casos, quant més avançada és l’edat de l’assegurat més augmenta la quota; així, els que superen els 60 anys poden arribar a pagar casi el doble que els menors de 18. En les edats en les que hi ha més necessitat de serveis mèdics, el preu de la pòlissa és més alt. En els primers trams d’edat, entre 0-19 anys, són els barons els que paguen els majors preus en bona part de les pòlisses. Entre 20-39 anys, aquesta tendència s’inverteix i són les dones qui paguen una quota més elevada. El motiu és la seva condició de mares, que pareixen una o varies vegades, pel que el seu consum de serveis sanitaris es dispara. En edat més avançada torna a canviar el sistema de tarifes i un cop més són els homes els més perjudicats.

     Por altra banda, l’estabilitat del preu de la prima no té garanties. El contracte entre l’asseguradora i l’assegurat és per un període d’un any, passat quest temps poden produïrse alteracions en les tarifes, encara que el tram d’edat no hagi canviat. La medicació no es contempla

     Totes les companyies asseguren que les variacions de preu anual són paral·leles al increment de la inflació i que mai els seus preus experimenten pujades extremades. Sostenen a més que no rebutgen als seus assegurats per l’augment de la  seva edat o per malaltia. L'Organització Nacional de consumidors (OCU) afirma que a alguns assegurats (un nombre reduït) no els han renovat el contracte al tenir malalties cròniques importants. FACUA ha detectat diferencies de preus de fins el 1.036% entre clíniques dentals por un mateix tractament. Una extracció bàsica d’un molar pot costar des de 22 fins a 250 €, segons quina clínica odontològica la realitza.

    Hi ha variacions de infraestructura entre les asseguradores a cada comunitat depenent dels mitjans i metges allí disponibles. Es veïns de Catalunya són els més desfavorits pel preu. Els responsables de les companyies mantenen que els honoraris dels metges i els preus dels hospitals són més elevats en aquesta zona i això es trasllada al client. Algunes companyies però tenen la mateixa tarifa per a tot el territori nacional.

     Hi ha diferents tipus d’entitats d’assegurança privada a Catalunya, agrupades en 2 grans grups ENTITATS MERCANTILS i MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL (totes privades)

     La major part de les ENTITATS MERCANTILS  són del tipus de SOCIETAT ANÒNIMA (Asistència Med Col.,ASISA, AXA, DKV, Mapfre, RACC, SANITAS ....) empreses amb ànim de lucre. Hi ha 2 Entitats Mercantils sense ànim de lucre i d’afiliació voluntària i ambdues d’origen gremial i que estan agrupades sota l’àmbit de les MUTUALITATS MERCANTILS (75 entitats a Catalunya), es tracta d’un altre tipus d’entitats que a excepció de les dues esmentades, Amci i FIATC, no tenen responsabilitats en temes d’assistència sanitària i estan agrupades en la Federació estatal de MUTUALITATS MERCANTILS.

      Les MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL Són empreses sense ànim de lucre i que per tant els beneficis que obtenen han de revertir en millores per els seus afiliats. Entre elles trobem a la  Mútua de Granollers amb 18.337 assegurats ,  Mútua de Terrassa amb 5.128 afiliats,  Mutuam  929 assegurats, Mútua General de Catalunya amb 74.588 assegurats. Veiem de més aprop a dos d’aquestes mututalitats: Mútua de Terrassa i Mutuam

      Mútua de Terrassa que és una coneguda Mutualitat de Previsió Social al nostre entorn, va ser fundada l'any 1900, és una associació sense ànim de lucre que té per objecte la pràctica de la previsió amb prestacions de riscos sobre persones i coses, prestacions derivades de Plans i Fons de Pensions i tot tipus de prestacions d’assegurances i serveis d’assistència sanitària o complementaris. La seva web explica que el 85%  dels recursos que gestiona provenen d’acords amb les administracions públiques.

     El Grup Mutuam és un conjunt d’entitats prestadores de serveis sanitaris i socials. Fundada l’any 1905 per a la previsió de treballadors del tèxtil es va denominar fins l’any 1992 MONTEPIO TÈXTIL DE MALALTIES, SERVEI DE PREVISIÓ SOCIAL. Té com objectiu l’exercici, sense afany de lucre, de la previsió social, amb caràcter complementari de la Seguretat Social, així com l’exercici d’aquelles altres activitats i prestacions accessòries de caràcter social, i de gestió de serveis. És una de les entitats amb menor nombre de primes: 929 afiliats. Mutuam té sota la seva gestió una Fundació en la que hi participen personalitats de l’àmbit de la medicina com els president del Col·legi de Metges de Barcelona.

     Les Mútues amb major nombre de pòlisses no són les més ben valorades pels metges. En una mostra del Col·legi de Metges de Barcelona sobre 13 Mútues, les dos asseguradores més importants es situen en els llocs 7 i 8 respectivament en ordre decreixent de valoració.  El Col·legi de Metges calcula que exerceixen en el sector 6.000 professionals.  ADESLAS i SA NITAS són les entitats amb major nombre d’afiliats, més de 200.000. Les segeuixen en ordre decreixent ASISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL i DKV

     A Catalunya 166.245 persones que pertanyen als col·lectius de FUNCIONARIS han optat per rebre l’assistència sanitària universal mitjançant una entitat d’assegurança lliure, amb una recaptació per primes de 122.302.640  €   (735,6 per persona). Aquestes persones representen el 8,9% del total d’assegurats amb pòlisses d’assistència sanitària privada per prestació de serveis. MUFACE (Mutualidad general de Funcionarios Civiles del Estado), ISFAS (Instituto SocialsFuerzas Armadas) i MUGEJU (Mutualidad General Judicial) són les entitats gestores que contracten amb asseguradores privades l’assistència sanitària d’aquest col·lectiu. Les asseguradores són majorment ADESLAS, DKV i ASISA. SANITAS ha rescindit els seus serveis a MUFACE l’any 2013 després (sembla ser) de fracassar per intentar implantar un copagament. Aquests assegurats poden escollir acollir-se a la Sanitat Pública al començament de cada any. És conegut l’existència de casos a tot l'estat de pacients que han pagat factures d’alguns milers d’euros per la seva medicació fins poder passar a la sanitat pública al començament de l’any següent.

     Fins 1997 una “taxa sanitària” pagada cada any per les entitats privades permetia conèixer les primes que recaptaven i per tant el nombre de persones assegurades. Actualment s’envia anualment un qüestionari a totes les entitats registrades a Catalunya que permet elaborar el registre i les memòries de la Generalitat . El  “cens-registre” global d'entitats d’Assistència Sanitària Lliure de la Generalitat interpreta el nombre total de pòlisses com: que “gairebé una de cada quatre persones que viuen a Catalunya tenen una assegurança privada de malaltia … el sector de les assegurances contribueix, d’una manera molt important, a l’activitat assistencial del nostre país”.  Per altra banda les asseguradores tenen ara un nou i molt productiu espai de negoci amb pòlisses col.lectives per a empresses, Gràcies al Decret de desgravació d’aquestes pólisses del IRPF, l’assegurança pot sortir beneficiosa als empresaris.

      La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) ha publicat la relació del model Muface amb la medicalització de la població.  El 85 % dels mutualistes van a urgències tres vegades més que les persones ateses en el Sistema Nacional de Salut i el nombre de consultes hospitalàries per habitant és "pràcticament el doble" al registrat als hospitals públics. 

      Existeix una pressió perquè les assegurances mèdiques privades rebin l’ajut de una reducció fiscal. Per a algun comentarista lo desitjable seria que poc a poc cap persona que es pugui permetre una assegurança privada quedi “atrapada per la pública” per culpa de impostos i cotitzacions “injustes”. Que només aquells que ho necessiten realment vagin a un servei, el servei públic, que ha de ser excepcional, complementari o d’urgència, però mai la base del sector sanitari. De seguir sent com ara no hi haurà preus que que ens serveixin de referencia i per aquesta raó no hi haurà forma de calcular quant costa una sanitat de qualitat sostenible i accessible per a la majoria dels individus.

      Després de entre-veure la diversitat de proveïdors de l’atenció sanitària lliure unida a la diversitat dels proveïdors de la Sanitat Pública (a Catalunya) i la progressiva barreja "invisible" entre l’atenció sanitària lliure (privada) amb la Sanitat Pública ens fem la següent reflexió: Per l’atenció sanitària de la població ens cal contar amb uns serveis que aprofitin tots els recursos ja existents així com la seva adaptació a propers canvis en les necessitats. No veiem que la contribució d’aquestes entitats privades (algunes amb afany de lucre i totes elles de gestió privada), a l’activitat assistencial del nostre país no pugui ser en gran part assumida progressivament per la Sanitat Pública (al contrari del que es propugna) amb un cost global menor del PIB dedicat a Sanitat (la suma entre l’aportació pública i privada) i amb igual qualitat i millor integració dels serveis. És hora de fer estalvis en el diner públic.