Assegurança Sanitària Lliure. Situació a Catalunya

     El conjunt de les primes d’assegurança lliure l’any 2012 va arribar a 1.445.765.000 € . Aquestes xifres resulten d’un augment de pòlisses sobre tot a partir de l’any 2010, aquest augment va ser del 10% al 2011 i de més del 5% al 2012 (116.000 i 67.000 primes  respectivament). L’any 2012 segons la informació del Departament de Salut havia 2.008.366 persones assegurades (26,5% de la població de Catalunya que és de 7.570.908 persones segons el Padró municipal d’habitants de 2012 del Idescat).

     En les memòries de la generalitat consultades (2011 i 2012) es reconeix que hi ha entitats que calculen les primes utilitzant taules de morbiditat que defineixen el risc en funció de l’edat i el sexe, però el cost per persona es presenta sense diferenciar els trams d’edat. Així, el preu mitjà anual de la pòlissa de serveis complets va ser de 714,3 euros en la modalitat de pagament per acte mèdic i de 578,7 euros en la de pagament capitatiu.

     El 93,2% de pòlisses són amb serveis complets o parcials Es consideren pòlisses mixtes o combinades (4.3%) les que tenen un quadre mèdic recomanat i també l’opció de la lliure elecció de professionals. La pòlissa   (2.3%) és la que permet la lliure elecció de professionals, amb un reemborsament total o parcial, per part de l’entitat, dels honoraris avançats per la persona assegurada.

     Molt poques entitats ofereixen pòlisses parcials és a dir, pòlisses d’atenció primària o d’hospitalització. La resta ofereixen serveis complerts Hi ha 11 entitats que han declarat que ofereixen pòlisses d’assistència sanitària per serveis parcials, entre elles entitats que només ofereixen atenció dental. La població amb atenció parcial l’any 2012 va ser de 27.365 persones, amb un total d’ingressos per primes de  gairebé 8 milions d’euros. El preu mitjà anual de la pòlissa de serveis parcials va ser de 283,3 euros.

     Les pòlisses bàsiques no cobreixen -per ex.- els tractaments odonto-estomatològics, excepte extraccions de peces, radiografies i una neteja de boca anual. Algunes companyies ofereixen altres possibilitats, como pòlisses específiques de l’apartat odonto-estomatólogic.

     L’edat, el lloc de residència i el sexe també poden determinar la tarifa a pagar. En alguns casos, quant més avançada és l’edat de l’assegurat més augmenta la quota; així, els que superen els 60 anys poden arribar a pagar casi el doble que els menors de 18. En les edats en les que hi ha més necessitat de serveis mèdics, el preu de la pòlissa és més alt. En els primers trams d’edat, entre 0-19 anys, són els barons els que paguen els majors preus en bona part de les pòlisses. Entre 20-39 anys, aquesta tendència s’inverteix i són les dones qui paguen una quota més elevada. El motiu és la seva condició de mares, que pareixen una o varies vegades, pel que el seu consum de serveis sanitaris es dispara. En edat més avançada torna a canviar el sistema de tarifes i un cop més són els homes els més perjudicats.

     Por altra banda, l’estabilitat del preu de la prima no té garanties. El contracte entre l’asseguradora i l’assegurat és per un període d’un any, passat quest temps poden produïrse alteracions en les tarifes, encara que el tram d’edat no hagi canviat. La medicació no es contempla

     Totes les companyies asseguren que les variacions de preu anual són paral·leles al increment de la inflació i que mai els seus preus experimenten pujades extremades. Sostenen a més que no rebutgen als seus assegurats per l’augment de la  seva edat o per malaltia. L'Organització Nacional de consumidors (OCU) afirma que a alguns assegurats (un nombre reduït) no els han renovat el contracte al tenir malalties cròniques importants. FACUA ha detectat diferencies de preus de fins el 1.036% entre clíniques dentals por un mateix tractament. Una extracció bàsica d’un molar pot costar des de 22 fins a 250 €, segons quina clínica odontològica la realitza.

    Hi ha variacions de infraestructura entre les asseguradores a cada comunitat depenent dels mitjans i metges allí disponibles. Es veïns de Catalunya són els més desfavorits pel preu. Els responsables de les companyies mantenen que els honoraris dels metges i els preus dels hospitals són més elevats en aquesta zona i això es trasllada al client. Algunes companyies però tenen la mateixa tarifa per a tot el territori nacional.

     Hi ha diferents tipus d’entitats d’assegurança privada a Catalunya, agrupades en 2 grans grups ENTITATS MERCANTILS i MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL (totes privades)

     La major part de les ENTITATS MERCANTILS  són del tipus de SOCIETAT ANÒNIMA (Asistència Med Col.,ASISA, AXA, DKV, Mapfre, RACC, SANITAS ....) empreses amb ànim de lucre. Hi ha 2 Entitats Mercantils sense ànim de lucre i d’afiliació voluntària i ambdues d’origen gremial i que estan agrupades sota l’àmbit de les MUTUALITATS MERCANTILS (75 entitats a Catalunya), es tracta d’un altre tipus d’entitats que a excepció de les dues esmentades, Amci i FIATC, no tenen responsabilitats en temes d’assistència sanitària i estan agrupades en la Federació estatal de MUTUALITATS MERCANTILS.

      Les MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL Són empreses sense ànim de lucre i que per tant els beneficis que obtenen han de revertir en millores per els seus afiliats. Entre elles trobem a la  Mútua de Granollers amb 18.337 assegurats ,  Mútua de Terrassa amb 5.128 afiliats,  Mutuam  929 assegurats, Mútua General de Catalunya amb 74.588 assegurats. Veiem de més aprop a dos d’aquestes mututalitats: Mútua de Terrassa i Mutuam

      Mútua de Terrassa que és una coneguda Mutualitat de Previsió Social al nostre entorn, va ser fundada l'any 1900, és una associació sense ànim de lucre que té per objecte la pràctica de la previsió amb prestacions de riscos sobre persones i coses, prestacions derivades de Plans i Fons de Pensions i tot tipus de prestacions d’assegurances i serveis d’assistència sanitària o complementaris. La seva web explica que el 85%  dels recursos que gestiona provenen d’acords amb les administracions públiques.

     El Grup Mutuam és un conjunt d’entitats prestadores de serveis sanitaris i socials. Fundada l’any 1905 per a la previsió de treballadors del tèxtil es va denominar fins l’any 1992 MONTEPIO TÈXTIL DE MALALTIES, SERVEI DE PREVISIÓ SOCIAL. Té com objectiu l’exercici, sense afany de lucre, de la previsió social, amb caràcter complementari de la Seguretat Social, així com l’exercici d’aquelles altres activitats i prestacions accessòries de caràcter social, i de gestió de serveis. És una de les entitats amb menor nombre de primes: 929 afiliats. Mutuam té sota la seva gestió una Fundació en la que hi participen personalitats de l’àmbit de la medicina com els president del Col·legi de Metges de Barcelona.

     Les Mútues amb major nombre de pòlisses no són les més ben valorades pels metges. En una mostra del Col·legi de Metges de Barcelona sobre 13 Mútues, les dos asseguradores més importants es situen en els llocs 7 i 8 respectivament en ordre decreixent de valoració.  El Col·legi de Metges calcula que exerceixen en el sector 6.000 professionals.  ADESLAS i SA NITAS són les entitats amb major nombre d’afiliats, més de 200.000. Les segeuixen en ordre decreixent ASISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL i DKV

     A Catalunya 166.245 persones que pertanyen als col·lectius de FUNCIONARIS han optat per rebre l’assistència sanitària universal mitjançant una entitat d’assegurança lliure, amb una recaptació per primes de 122.302.640  €   (735,6 per persona). Aquestes persones representen el 8,9% del total d’assegurats amb pòlisses d’assistència sanitària privada per prestació de serveis. MUFACE (Mutualidad general de Funcionarios Civiles del Estado), ISFAS (Instituto SocialsFuerzas Armadas) i MUGEJU (Mutualidad General Judicial) són les entitats gestores que contracten amb asseguradores privades l’assistència sanitària d’aquest col·lectiu. Les asseguradores són majorment ADESLAS, DKV i ASISA. SANITAS ha rescindit els seus serveis a MUFACE l’any 2013 després (sembla ser) de fracassar per intentar implantar un copagament. Aquests assegurats poden escollir acollir-se a la Sanitat Pública al començament de cada any. És conegut l’existència de casos a tot l'estat de pacients que han pagat factures d’alguns milers d’euros per la seva medicació fins poder passar a la sanitat pública al començament de l’any següent.

     Fins 1997 una “taxa sanitària” pagada cada any per les entitats privades permetia conèixer les primes que recaptaven i per tant el nombre de persones assegurades. Actualment s’envia anualment un qüestionari a totes les entitats registrades a Catalunya que permet elaborar el registre i les memòries de la Generalitat . El  “cens-registre” global d'entitats d’Assistència Sanitària Lliure de la Generalitat interpreta el nombre total de pòlisses com: que “gairebé una de cada quatre persones que viuen a Catalunya tenen una assegurança privada de malaltia … el sector de les assegurances contribueix, d’una manera molt important, a l’activitat assistencial del nostre país”.  Per altra banda les asseguradores tenen ara un nou i molt productiu espai de negoci amb pòlisses col.lectives per a empresses, Gràcies al Decret de desgravació d’aquestes pólisses del IRPF, l’assegurança pot sortir beneficiosa als empresaris.

      La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) ha publicat la relació del model Muface amb la medicalització de la població.  El 85 % dels mutualistes van a urgències tres vegades més que les persones ateses en el Sistema Nacional de Salut i el nombre de consultes hospitalàries per habitant és "pràcticament el doble" al registrat als hospitals públics. 

      Existeix una pressió perquè les assegurances mèdiques privades rebin l’ajut de una reducció fiscal. Per a algun comentarista lo desitjable seria que poc a poc cap persona que es pugui permetre una assegurança privada quedi “atrapada per la pública” per culpa de impostos i cotitzacions “injustes”. Que només aquells que ho necessiten realment vagin a un servei, el servei públic, que ha de ser excepcional, complementari o d’urgència, però mai la base del sector sanitari. De seguir sent com ara no hi haurà preus que que ens serveixin de referencia i per aquesta raó no hi haurà forma de calcular quant costa una sanitat de qualitat sostenible i accessible per a la majoria dels individus.

      Després de entre-veure la diversitat de proveïdors de l’atenció sanitària lliure unida a la diversitat dels proveïdors de la Sanitat Pública (a Catalunya) i la progressiva barreja "invisible" entre l’atenció sanitària lliure (privada) amb la Sanitat Pública ens fem la següent reflexió: Per l’atenció sanitària de la població ens cal contar amb uns serveis que aprofitin tots els recursos ja existents així com la seva adaptació a propers canvis en les necessitats. No veiem que la contribució d’aquestes entitats privades (algunes amb afany de lucre i totes elles de gestió privada), a l’activitat assistencial del nostre país no pugui ser en gran part assumida progressivament per la Sanitat Pública (al contrari del que es propugna) amb un cost global menor del PIB dedicat a Sanitat (la suma entre l’aportació pública i privada) i amb igual qualitat i millor integració dels serveis. És hora de fer estalvis en el diner públic.