L’Atenció Primària de Salut és el nucli del sistema de salut del país i
forma part integral del desenvolupament soci-econòmic general de la comunitat [1]
“Cal defensar
l’Atenció Primària Pública de la Salut ja que constitueix el model més eficient
d’atenció en aquest nivell assistencial, l’únic que reforça la sostenibilitat
del sistema sanitari públic en el seu conjunt i que pot garantir la igualtat
per a tots els ciutadans en la distribució dels seus serveis amb el nivell de
qualitat exigible a la nostra societat”
(Jornades de la FAVB
sobre la participació en la Salut 2001)
L’Atenció
Primària (AP) des de la reforma generada per la Llei General de Sanitat de
1986, va deixar al darrera els dies en que els metges de capçalera que eren
anomenats una mica despectivament del “seguro”, practicaven en els ambulatoris
una medicina curativa individual. La seva feina amb escàs suport tècnic
s’orientava essencialment a fer receptes, tramitar les baixes, i enviar el
pacient als especialistes en una jornada laboral de dos hores i mitja a més de
visites a domicilis.
Avui dia
la AP és la porta d’entrada al sistema sanitari però és lluny de ser l’eix
vertebrador de les activitats d’aquest sistema entre els seus nivells assistencials
que van des de la comunitat fins al nivell de l’especialització més sofisticada
com la Llei proposava.
A la pràctica, i després de
nombrosos canvis, el model de l’AP a Catalunya i Barcelona es basa en la
divisió del territori en zones o àrees bàsiques de salut (ABS) en les que
treballen els Equips d’Atenció Primària (EAP).
Aquestes ABS han quedat agrupades a la ciutat en quatre grans zones o
àrees integrals de salut (AIS) que tenen un o més centres hospitalaris de
referència. Són les àrees Nord, Litoral, Esquerra i Dreta.
El barri de Sagrada Família per
ex. correspon a la Dreta (veure mapa AIS Dreta Fig 1[2]
que té com centres hospitalaris de referència Sant Pau i Dos de Maig. A l’AIS
Dreta hi ha 16 ABS distribuïdes en diferents
Centres d’Atenció Primària (CAP) Allí atenen habitants de
diferents Barris: Eixample, Ciutat Vella, Horta Guinardó, Clot, Sant Martí, Camp
de l’Arpa i Sant Andreu ja que la seva delimitació no coincideix exactament amb
la dels barris en molt casos.
Els EAP utilitzats per els
habitants del barri de Sagrada Família veure la Fig 1, són: els del CAP 2K i 2I
( Còrsega, Castillejos - 2 de Maig), CAP
2G (Roger de Flor, Aragó – València), CAP 2J (Monumental, Marina-Gran Via), CAP
6B (Antoni Mª Claret, Pg Sn Juan – Roger de Flor), CAP 6A (Travessera, Lepant –
Marina) i CAP 7B (Marina, Encarnació - Taxdirt) . Els EAP tenen assignada una població que
oscil·la entre disset mil i trenta mil habitants. L’horari de funcionament és
de set hores i els metges disposen de la possibilitat de realització de probes
que haurien de permetre la solució de una gran part dels problemes sense
necessitat de desplaçaments.
Fig 1
Aquesta Xarxa de CAPS la composen
centres propietat de la Generalitat i gestionats per l’Institut Català de la
Salut i també centres propietat d’altres entitats. Al barri tenim 3 centres
gestionats per societats limitades (2G, 2J i 7B) i dos gestionats per el
Consorci Sanitari Integral (2K i 2I). A la porta d’entrada hi ha el cartell de
cada entitat al costat del cartell de Centre Proveïdor del Cat Salut que indica
la seva adscripció a la xarxa pública
Els pressupostos de la AP a
Catalunya han rebut un tractament clarament diferent respecte als de l’atenció especialitzada
i hospitalària més tecnificada i per tant influenciable per molts interessos de la industria medico-farmacèutica. Per
exemple les mesures indiscriminades de les retallades van reduir un 20% de 2010
a 2013 el pressupost en AP (passant de 225 € / càpita a 179). En canvi la
reducció a l’atenció especialitzada entre 2010 i 2013 va ser de 8% (de 771 € /
càpita a 710)[3].
A la reducció del pressupost de
la AP hem d’afegir els problemes derivats de la diversitat de la gestió amb
proveïdors independents del Institut Català de la Salut. A tots ells cal afegir
els proveïdors de l’atenció a la Salut Mental, la Rehabilitació i els
proveïdors de subministres. Cal tenir en
compte que també els centres hospitalaris de la AIS Dreta corresponen a dues
entitats independents i els centres Socio-Sanitaris, tots ells de propietat i
gestió privada. Aquesta diversitat de proveïdors no facilita la integració i
comunicació entre els diferents nivells assistencials. El seguiment dels
pacients entre els diferents EAP i els especialistes, el seguiment dels
ingressos i les urgències hospitalàries, els serveis rehabilitadors i la salut
mental és complex. Pensem que perdre l’Institut Català de la Salut com a gestor
de tots els centres no ha facilitat la col·laboració necessària. Per algunes
opinions professionals estem a punt d’arribar a una degradació de la AP que
repercuteix en l’empitjorament global de la resolució dels problemes de la
nostra salut.
La AP encara aspira a ser un
nivell assistencial en el que amb metges, infermeres, treballadores socials,
psicòlegs, administratives, .... s’hi
integrin als diferents nivells assistencials les funcions de docència,
investigació i treball amb la comunitat. La paralització de la reforma de la AP
per part de lleis conservadores tant a Catalunya com a la resta de l’Estat ja
havia originat una frustració creixent entre els professionals unida en opinió
de molts d’ells a una pèrdua de prestigi social, abans de la “crisi”.
La manca de “recursos” creiem que
serveix d’excusa en els darrers anys per a que a la AP es tendeixi a canviar el
tipus de gestió com per ex. externalitzar serveis tan importants com l’atenció
domiciliaria. L’atenció domiciliaria externalitzada i telefònica (061), disminueix
la capacitat resolutiva de la AP . Si bé es disposa a molts CAP de la Historia
Clínica per via electrònica són els EAP dels CAP i especialment el seu metge de
capçalera, els que coneixent els pacients tenen més elements per a indicar
ràpidament l’actuació davant el problema que motiva la consulta. Aquesta tasca
feta pels EAP tindria repercussió en una millor capacitat de control dels
pacients. No afavorir aquesta faceta de
l’atenció primària que és el seguiment del pacient pel seu metge, així com les
visites espontànies al propi CAP i per
contra mantenir una gestió fragmentada entre diferents entitats proveïdores repercuteix
en ocasions, negativament en l’atenció. Això succeeix especialment en els que
tenen malalties cròniques que acudeixen a Urgències d’hospitals (col·lapsades
moltes vegades), per descompensacions que podrien evitar-se facilitant
l’atenció per el seu capçalera o infermera.
Com a usuaris creiem que cal una major promoció de l’atenció primària i
de la recuperació de la seva funció integradora dels serveis de Salut que
hauria d’anar acompanyada de mesures de control i reunificació de la gestió
dels centres sanitaris. Així podrem mantenir la confiança de la població en la
AP i facilitar l’apropament dels professionals a la recerca i tractament dels
problemes de la salut de la comunitat per a solucionar-los.
Marta Carrera
[3] A
Vall-llosera i F Zapater La atención primaria en Catalunya: una paulatina
regresión; Salud 2000: N146, Mayo 2015
