Com fer perquè el debat entre professionals sanitaris sigui cada vegada mes ampli, seré i eficient?


Com fer perquè el debat entre professionals sanitaris sigui cada vegada  mes ampli, seré i eficient?

dilluns, 3 de març del 2014

Les retallades a l'atenció sanitària pública

Des del nostre criteri de defensa de l'assistència sanitària pública interpretem l'actual proposta de reforma de la llei de l'avortament com una nova retallada en el dret a l'atenció sanitària de la població del nostre país. Fins ara amb limitacions no menors com és l'objecció de consciència d'alguns centres públics (Sant Pau de Barcelona i Sant Joan de Deu d'Esplugues, per exemple), amb la consegüent “externalització” de l'activitat a centres privats, s'ha pogut gestionar l'avortament de forma segura per a dones i professionals. Si s'arriba a aprovar aquesta llei, gran part de les dones que fins ara tenien dret a la interrupció voluntària de la gestació seran excloses del sistema sanitari públic i passaran a haver de pagar aquí o a l'estranger. El ministre Gallardón considera virtuosa la llei ignorant els riscos sanitaris que comporta per a les dones i les seves famílies empobrides per l'actual crisi social. El 2012 es van atendre més de 112.000 avortaments en dones de 15 a 44 anys amb les garanties sanitàries públiques. La FADSP calcula que el 97% quedarien fora de la cartera de serveis. La reforma sanitària d'ara fa dos anys (RD 16/2012) va excloure moltes persones per raons econòmiques. Ara, la nova reforma que sembla justificar-se en la religió posa moltes dones en un risc innecessari i profunditza el debilitament del sistema sanitari públic en benefici de l'especulació privada a Espanya i a fora. Això ni és bo per a la salut, ni per a l'economia de les famílies. No sembla funció dels poders públics i especialment dels judicials imposar una pràctica religiosa al s. XXI. 
Marta Carrera Plans Manuela Martines Igual, Roger Bernat Landoni, Xavier Allué Martinez.

dijous, 27 de febrer del 2014

La bonificació fiscal de les pòlisses d'assegurança privada i la bonificació en el tram de l'IRPF corresponent a Catalunya, van indirectament a les asseguradores privades

 El suport de Jaume Padrós, guanyador de les eleccions a president del Col·legi de Metges de Barcelona, a la bonificació fiscal de les pòlisses d'assegurança privada a la declaració a Hisenda, així com també en el tram de l'IRPF corresponent a Catalunya, ens sembla decebedor. No propicia la lluita contra les desigualtats que actualment vivim els ciutadans. Els euros desgravats dels impostos van indirectament a les asseguradores privades. Totes elles tindran més marge de beneficis en un mercat des-regulat en el qual el menys rendible és ser atès per una asseguradora pública. La cartera de serveis del privat és un vestit fet a mida de qui paga en funció al que està disposat a pagar, i no una cartera de serveis solidària on tots paguen en benefici del ben comú que representa la salut. El desgravament de l'assegurança privada augmenta la desigualtat entre les persones que tenen diferents graus de càrregues fiscals. Pels més rics representarà diners estalviats, però per a les classes mitjanes pràcticament no representarà cap tipus d'estalvi significatiu. La descongestió del sistema públic amb el qual es pretén justificar el desgravament no és acceptable, i molt menys quan sabem que aquesta congestió és deguda a la manca d'inversió en empleats públics d'atenció a malalts i un excés d'inversió en els productes de la indústria sanitària privada: diagnòstic i medicaments. El suport del doctor Padrós a la bonificació fiscal podria donar motiu a posicionaments semblats d'altres presidents corporatius. Per exemple, el de pàrquings privats de Barcelona per la descongestió viària pública, el d'empreses de navegació aèria privada per la descongestió del tràfic en carreteres i ferrocarrils públics, sense oblidar algunes empreses de seguretat privades per la descongestió de la inseguretat pública.
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/bonificacion-fiscal-apoyo-decepcionante/105224.shtml

dimarts, 28 de gener del 2014

Els treballadors dels sistemes de Salut




El Sistema de Salut que per la OMS[1] compren totes “les organitzacions, persones i accions que tenen per finalitat principal promoure restaurar o mantenir la Salut” esta basat en 6 eixos principals: serveis, treballadors, informació, productes mèdics, financiació i gestió. La OMS defineix als treballadors sanitaris com tota persona que du a terme tasques que tenen per principal finalitat la de promoure la Salut i els situa en segon lloc entre els elements bàsics dels sistemes sanitaris.
Cal començar per reconèixer que hi ha molts “treballadors sanitaris” sense sou, que tenen cura de la salut a les cases i que acostumen a ser dones. La resta en la seva majoria al nostre país reben un salari. La OMS també especifica que hi ha una correlació positiva entre el nombre de treballadors sanitaris i la cobertura dels serveis i els resultats en Salut.
Al nostre país hem assistit al foment de una especialització i fragmentació de la força de treball en el sistema sanitari. Per una banda els metges han procurat mantenir el paper de sector més valorat i la resta de treballadors han fet valdre també la seva especialització. Hem arribat a una gran fragmentació de la representació laboral i a una més virtual que real representació dels treballadors en la gestió clínica incloent als metges. Hem arribat potser a que grups de treballadors es desentenguin de la necessitat de participar en la gestió clínica?
En aquest semtit la OIT [2] no ajuda a donar una classifició de les diferents especialitats laborals que participen al sistema sanitari quan fa una enumeració dels professionals de la salut que sembla deixar en un apartat a les noves especialitats tecnològiques com “otros professionales” i deixa  fora a tot el personal que sense una formació específica sanitària treballa per el sistema des del conductor d’ambulància i les adminstratives, al encarregat de manteniment, el tècnic informàtic o el cuiner.
Aquest tipus de classificació sembla més aviat feta des de la perspectiva de les externalitzacions que no tenen massa fonament en una gestió clínica veritablement sostenible.

Marta Carrera

[1] Everybody’s business strengthening health systems ti improve health outcomes – WHO’s frameworkfor action. Geneva. World Health Organization. 2007 http://www.who.int/healthsystems/strategy/everybodys_business.pdf

[2] http://www.ilo.org/public/spanish/bureau/stat/isco/docs/resol08.pdf
Resolución sobre la actualización de la Clasificación Internacional Uniforme de Ocupaciones (CIUO)
22 Profesionales de la salud :
 221 Médicos
 222 Profesionales de enfermería y partería
 223 Profesionales de medicina
tradicional y alternativa
 224 Practicantes paramédicos
 225 Veterinarios
 226 Otros profesionales de la salud

dimarts, 31 de desembre del 2013

36.925 treballadors era el personal del ICS l'any 2005



El ICS l’any 2005 tenia 36.925 treballadors
Facultatius Hospitals 2.342, primaria no reformada 706 i reformada 3.662 i especialistes de primaria reformada 1.401  TOTAL:  8.111
Sanitari No Facultatiu Hospital 8.340, primària no reformada 2.521, primària reformada 3.701 TOTAL: 14.562
No Sanitari Hospital: Administratiu 1.540, Zelador 990, personal d’Ofici 306, cuina i bugaderia 667 TOTAL:  3.503
No Sanitari Primària: Administratiu 3.189, Zelador 1.084, personal d’Ofici 218,  cuina i bugaderia 34 TOTAL:  4.425
Altre Personal Hospital 102, Primaria 120
Carrecs Hospitalaris 184
 Assistent social 197

TGAS/Altres 21
Residents 1.765
Eventuals 3.835



Els treballadors dels Sistemes de Salut



Marta Carrera
El Sistema de Salut que per la OMS[1] compren totes “les organitzacions, persones i accions que tenen per finalitat principal promoure restaurar o mantenir la Salut” esta basat en 6 eixos principals: serveis, treballadors, informació, productes mèdics, financiació i gestió. La OMS defineix als treballadors sanitaris com tota persona que du a terme tasques que tenen per principal finalitat la de promoure la Salut i els situa en segon lloc entre els elements bàsics dels sistemes sanitaris.
Cal començar per reconèixer i la OMS ho fa, que hi ha molts “treballadors sanitaris” sense sou, que tenen cura de la salut a les cases i que acostumen a ser dones. La resta en la seva majoria al nostre país reben un salari. La OMS també especifica que hi ha una correlació positiva entre el nombre de treballadors sanitaris i la cobertura dels serveis i els resultats en Salut.
Al nostre país hem assistit al foment de una especialització i fragmentació de la força de treball en el sistema sanitari. Per una banda els metges han procurat mantenir el paper de sector més valorat i la resta de treballadors remunerats, han fet valdre també la seva especialització. Hem arribat a una gran fragmentació de la representació laboral i a una més virtual que real representació dels treballadors sanitaris en la gestió clínica incloent als metges. Hem arribat potser a que grups de treballadors es desentenguin de la necessitat de participar en la gestió clínica?
En aquest sentit la OIT [2] no ajuda al donar una classifició de les diferents especialitats laborals que participen al sistema sanitari quan fa una enumeració dels professionals de la salut que sembla deixar en un apartat imprecís a les noves especialitats tecnològiques com “otros professionales” i deixa  fora a tot el personal que sense una formació específica sanitària treballa per el sistema des del conductor d’ambulància i les adminstratives, al encarregat de manteniment, el tècnic informàtic o el cuiner.
En un Pacte per la Salut a Catalunya cal incloure la necessitat de incorporar una carrera professional a tots els nivels en la que es reconegui el coneixement acumulat en els anys de práctica, que tots els centres públics és a dir de finançament públic tinguin un carrera professional uniforme i d’acord amb els coneixements i pràctiques adquirides valorats de forma independent. Però més a més cal revertir les externalitzacions perquè tote els treballadors formin part i prenguin responsablement la seva tasca dins de la atenció sanitaria


Per fer-nos a la idea de sobre el nombre de treballadors sanitàris més amunt tenim unes xifres del ICS l’any 2005 (en que per cert, encara no s’havia completat la reforma de l’assistencia primària a Catalunya).



[1]           Everybody’s business strengthening health systems ti improve health outcomes – WHO’s frameworkfor action. Geneva. World Health Organization. 2007 http://www.who.int/healthsystems/strategy/everybodys_business.pdf

[2]           http://www.ilo.org/public/spanish/bureau/stat/isco/docs/resol08.pdf
                Resolución sobre la actualización de la Clasificación Internacional Uniforme de Ocupaciones (CIUO)
            22 Profesionales de la salud :

            221 Médicos
            222 Profesionales de enfermería y partería
            223 Profesionales de medicina
            tradicional y alternativa
            224 Practicantes paramédicos
            225 Veterinarios
            226 Otros profesionales de la salud

dijous, 14 de març del 2013

Exclusió sanitària per els migrants en situació irregular a partir del u d'abril a Catalunya

Los llamativos titulares de prensa que protagonizó el conceller de sanidad de Catalunya, Boi Ruiz, anunciando que se seguiría dando cobertura sanitaria a las personas inmigrantes en situación irregular incluyendo algunas matizaciones al respecto y el anuncio de la interposición de un tardío recurso de inconstitucionalidad, hizo que muchos ciudadanos estuvieran convencidos de que en Catalunya no se iba a seguir la normativa estatal por la que se les excluía de la mayoría de servicios sanitarios, pero lo cierto es que desde el 1 de Septiembre 2012 se están negando tarjetas sanitarias a los inmigrante en situación irregular que la solicitan, situación que se volverá dramática a partir del 1 de abril, fecha en la que la Generalitat cancelará la tarjeta sanitaria de miles de estos inmigrantes; la situación de esas personas va a cambiar y va a quedar en la misma o parecida situación de exclusión que las de otras CCAA regidas por el PP, ya que para los mal llamados "ilegales" no empadronados o con menos de 3 meses de padrón en Cataluña, la exclusión será total. Es decir, los "ilegales" a los que se les niegue la tarjeta, se quedarán igual que en las comunidades del PP, sólo con asistencia de urgencias-embarazo-menores de edad; los "mínimos" que establece el RD, Catalunya no les dará ninguna cobertura extra respecto al resto de comunidades.
Todo apunta a que fue una estrategia para aliviar la elevada tensión social ocasionada por su desenfrenada actividad demoliendo el sistema sanitario público y favoreciendo al sector privado del que procede y nunca se ha alejado siendo su peón quintacolumnista confeso en el corazón del sector público.
El nuevo marco legal que afecta al tema viene definido por los Reales Decretos-Ley 16/12 y 1192/12 y la instrucción autonómica del CatSalut 10/2012.
En virtud de ellos se dibujan en Catalunya tres situaciones diferentes para la ciudadanía, rompiendo la universalidad en cuanto al acceso al propio sistema y a los diferentes niveles asistenciales
1.- Los Asegurados o beneficiarios SNS (Sistema Nacional de Salud): son las personas que conservan la condición de aseguradas. Gozarán del máximo nivel de cobertura y, si ya estaban aseguradas y tenían la tarjeta sanitaria, no tendrán que realizar trámite alguno.
2.- Los No asegurados o beneficiarios SNS/INSS (Situaciones especiales): son todos aquellas personas extranjeras que se encuentren en situación administrativa irregular en los siguientes supuestos: menores de 18 años; embarazadas (embarazo, parto y post parto); solicitantes de protección internacional; y víctimas de tráfico de seres humanos. Tendrán acceso al CatSalut mientras conserven la situación especial y también disfrutan del máximo nivel de cobertura
3.- Resto de población. Para este grupo hay tres niveles de cobertura:
3.a) Personas con empadronamiento en Catalunya de entre 3 meses y 1 año: tienen acceso a atención primaria, atención urgente, programas de interés sanitario (atención sida, vacunaciones, drogodependencias y otros).
3.b) Si el empadronamiento es de más de 1 año se añade a lo anterior la atención especializada.
En los dos casos para solicitar la tarjeta sanitaria deben acudir al CAP con el certificado del padrón y presentar la solicitud de acceso a la asistencia sanitaria.
3.c) Para los ciudadanos no empadronados o con menos de tres meses de padrón la cobertura es tan sólo la atención urgente por enfermedad grave o accidente hasta el alta médica. Incluye “recetas urgentes” Esto afecta a personas sin documentos de identificación (pasaporte, NIE, DNI), personas sin empadronar (que suelen ser los colectivos más vulnerables) y ciudadanos de la Unión Europea no registrados
Aunque el Real decreto asegura la asistencia urgente a todos los ciudadanos, varias organizaciones han denunciado que en Cataluña se está cobrando la asistencia urgente a inmigrantes, tanto en hospitales como en centros de atención primaria.
Como se puede apreciar el empadronamiento es una pieza clave en este colectivo, ya que define dos tipos de cobertura: aquellas personas que tenían tarjeta sanitaria antes del 1/9/2012 podrán seguir teniendo la misma cobertura hasta el 31/3/2013, fecha en que el CatSalut les atribuirá directamente el nivel correspondiente de cobertura o les cancelará la Tarjeta Sanitaria, según el tiempo que lleven empadronados. Resulta pues muy importante mantener actualizado y vigente el padrón, ya que si se interrumpe su continuidad en esta comunidad autónoma, se tiene que volver a iniciar el proceso desde el primer paso y , como ya sabemos, las dificultades de estos ciudadanos para la realización de cualquier trámite administrativo son considerables.
La situación resultante es: una ruptura de la igualdad de acceso a los diferentes niveles asistenciales según se pertenezca a un grupo u otro; incertidumbre en cuanto al acceso a la atención especializada de una buena parte de las personas extranjeras, ya que va a depender de una valoración no concretada del grado de gravedad de su cuadro; una inseguridad casi permanente de una parte de los ciudadanos, ya que si cambia su situación administrativa (y recordemos que con frecuencia eso va ligado a la situación laboral) a peor, también lo puede hacer su grado de cobertura sanitaria; un aumento de las dificultades burocráticas, que suelen ser de importancia considerable en ciertos grupos de ciudadanos; y la desatención casi total de otra parte de la ciudadanía. La propia Generalitat calcula que, de los 100.000 inmigrantes sin permiso de residencia en Catalunya, 10.000 serán excluidos de la atención sanitaria a partir del 1 de Abril del 2013. La mayoría de profesionales sanitarios y administrativos del sector muestran un importante desconocimiento de la situación que se avecina y se están dando situaciones de exclusión por desconocimiento de la normativa, incluso antes de su entrada en vigor, debido a la mayor o menor sensibilidad y la falta de información sobre el tema de los trabajadores sanitarios. La propia administración se ha olvidado de los casos que supongan problemas de salud pública, como el tratamiento y control de las enfermedades transmisibles como la tuberculosis pulmonar u otras, en las que el seguimiento es harto difícil incluso en los afectados autóctonos.
Excluir a una sola persona ya supone una vulneración de los Derechos Humanos, cosa que por desgracia no es nada nuevo, pero esta vez son los propios encargados de velar por los mismos los que los vulneran con un objetivo claro: la mercantilización de la salud, y con una práctica efectiva que puede etiquetarse de racismo institucional
Diversas organizaciones catalanas han puesto en marcha un Observatori per a una Atenció Sanitaria Universal a Catalunya (Observatorio para una Atención Sanitaria Universal en Catalunya): http://sanitatxtothom.blogspot.com.es/
En este Observatori se pueden notificar y consultar los casos de exclusión sanitaria y es uno de los instrumentos de la recién constituida Plataforma per a una Atenció Sanitària Universal a Catalunya, que cuenta también una comisión legal y otra de comunicación.
12/03/2013  http://www.vientosur.info/spip.php?article7776
Luis-d Capacete Novo es médico y miembro de la ACDSP y el artículo se ha escrito en colaboración con 15M-bcn Salut