dilluns, 4 d’agost del 2014
dilluns, 28 de juliol del 2014
DECLARACIÓN DE LA ACDSP-FADSP EN RELACIÓN A LOS RECIENTES ACONTECIMIENTOS EN HOSPITAL UNIVERSITARIO DE BELLVITGE (HUB) DE HOSPITALET DE LL.
DECLARACIÓN DE LA ACDSP-FADSP EN RELACIÓN A LOS
RECIENTES ACONTECIMIENTOS EN HOSPITAL UNIVERSITARIO DE BELLVITGE
(HUB) DE HOSPITALET DE LL.
La progresiva
depauperación de recursos humanos y materiales en el HUB
gestionado conjuntamente desde el Departamento de Salud, el Instituto
Catalán y el Equipo Directivo del hospital ha culminado esta
semana en la rebelión de pacientes y familiares que se han
opuesto activamente al cierre de las plantas de atención
pacientes ingresados de diversa gravedad al tiempo que se masifica la
atención en Urgencias por “no disponer de camas de
hospitalización”. A esta confusión se suma la
indignidad de amenazar a uno de los pacientes “rebeldes” en la
Planta 10, de quedar sin atención higiénico-dietética
ni vigilancia. Al día siguiente, 23 de julio a las 13 horas,
coincidieron frente al hospital pacientes, familiares, vecinos de
diferentes poblaciones circundantes al HUB y personal sanitario. Se
denunció a la prensa, radio y televisión presentes el
cumulo de irregularidades con repercusión asistencia que han
tenido en los últimos dos años.
La ACDSP declara
injustificable esta situación ni desde el punto de vista
asistencia ni económico y la considera una amenaza al sistema
sanitario público de que, Bellvitge, es un ejemplo. En este
centro hospitalario durante años uno de los mas eficientes se
están reduciendo tanto espacio de actividad asistencial y
reduciendo personal que atiende a pacientes y aumentando la
precariedad de los nuevos contratos. No son creíbles
dirigentes que justifican los últimos recortes con "la
habitual reducción veraniega".
Gestores incapaces de
gestionar la sensación de falta de seguridad para los
pacientes que se apilan en Urgencias. Confian que sean los propios
profesionales agobiados, por la falta de recursos, tranquilicen a
pacientes y frenen protestas de familiares, día y noche. ¿Que
representa en términos de des-incentivo profesional y
estimación para el trabajo realizado por unos sanitarios que
trabajan habitualmente en tensión? Las profesionales no
protestan convencidos de que sus gestores no pueden hacer nada porque
"no hay dinero en la caja". Otros callan porque su contrato
en precario. Algunos sindicatos arrastran el complejo de haber cedido
poco a poco y en aras del pragmatismo la sustancia misma que les dio
vida. El argumento económico de los gestores (“no hay dinero
para todo”) también hipnotiza a pacientes y familiares.
Muchos saben lo que representa tener gastos y no tener ingresos. Por
lo tanto la buena fe por parte de los dirigentes políticos se
da por descontada. Pero hay que saber que en el mundo de la economía
que nos domina, la macroeconomía no se rige por el criterio de
la buena madre de familia. Por ejemplo, cada día la
administración pública ingresa millones de euros por
IVA, aunque no son tantos como los que necesitan para que la codicia
no tiene límites, son mucho dinero. La pregunta a hacerse es
si los que los administran lo hacen en criterios de eficacia social o
sólo en criterios de eficacia política relacional.
Ejemplo, sabemos que en Cataluña la reducción de
inversión pública en Sanidad ha sido del 16% mientras
solo el 2'6% para el resto:
http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2014/07/si-el-pressupost-de-la-generalitat-ha.html
Paralelamente esta
política incrementa del beneficio privado ligado a la salud
(seguros, medicamentos, pruebas diagnósticas, instrumental.
Porque de las 15.000 camas que se cerrarán en verano en toda
España, la comunidad que más cerrara, 3.000, es
Cataluña.
¿Cuántas
personas no salen del caos del HUB (y del Valle de Hebrón y
del Hospital Clínico) pensando en qué Mutua apuntaré
a mi familia, en cuanto pueda?
Cuando decimos que esta
política de reducción de recursos es inaceptable por su
ineficiencia social y económica pensamos en que fueron
elegidos para la gestión ya un ex-presidente de la patronal
sanitaria privada como Consejero y un patrón de la sanidad
privada como director del ICS. Pedimos a quien corresponda que sea
despedida la cúpula gestora de la Sanidad Catalana que,
reiteradamente diagnostica y gestiona de forma tan confusa obteniendo
resultados inciertos, opacos y cuando no, catastróficos.
Roger Bernat Landoni
i Marta Carrera Plans de la Associació Catalana en Defensa
de la Sanitat Pública-Federación de Asociaciones en
Defensa de la Sanidad Pública
Ejemplos de impacto en
medios de comunicación
dilluns, 3 de març del 2014
Les retallades a l'atenció sanitària pública
Des del nostre criteri de defensa de l'assistència sanitària pública
interpretem l'actual proposta de reforma de la llei de l'avortament com
una nova retallada en el dret a l'atenció sanitària de la població del
nostre país. Fins ara amb limitacions no menors com és l'objecció de
consciència d'alguns centres públics (Sant Pau de Barcelona i Sant Joan
de Deu d'Esplugues, per exemple), amb la consegüent “externalització” de
l'activitat a centres privats, s'ha pogut gestionar l'avortament de
forma segura per a dones i professionals. Si s'arriba a aprovar aquesta
llei, gran part de les dones que fins ara tenien dret a la interrupció
voluntària de la gestació seran excloses del sistema sanitari públic i
passaran a haver de pagar aquí o a l'estranger. El ministre Gallardón
considera virtuosa la llei ignorant els riscos sanitaris que comporta
per a les dones i les seves famílies empobrides per l'actual crisi
social. El 2012 es van atendre més de 112.000 avortaments en dones de 15
a 44 anys amb les garanties sanitàries públiques. La FADSP calcula que
el 97% quedarien fora de la cartera de serveis. La reforma sanitària
d'ara fa dos anys (RD 16/2012) va excloure moltes persones per raons
econòmiques. Ara, la nova reforma que sembla justificar-se en la religió
posa moltes dones en un risc innecessari i profunditza el debilitament
del sistema sanitari públic en benefici de l'especulació privada a
Espanya i a fora. Això ni és bo per a la salut, ni per a l'economia de
les famílies. No sembla funció dels poders públics i especialment dels
judicials imposar una pràctica religiosa al s. XXI.
Marta Carrera Plans Manuela Martines Igual, Roger Bernat Landoni, Xavier Allué Martinez.
dijous, 27 de febrer del 2014
La bonificació fiscal de les pòlisses d'assegurança privada i la bonificació en el tram de l'IRPF corresponent a Catalunya, van indirectament a les asseguradores privades
El suport de Jaume Padrós, guanyador de les eleccions a president del
Col·legi de Metges de Barcelona, a la bonificació fiscal de les
pòlisses d'assegurança privada a la declaració a Hisenda, així com també
en el tram de l'IRPF corresponent a Catalunya, ens sembla decebedor. No
propicia la lluita contra les desigualtats que actualment vivim els
ciutadans. Els euros desgravats dels impostos van indirectament a les
asseguradores privades. Totes elles tindran més marge de beneficis en un
mercat des-regulat en el qual el menys rendible és ser atès per una
asseguradora pública. La cartera de serveis del privat és un vestit fet a
mida de qui paga en funció al que està disposat a pagar, i no una
cartera de serveis solidària on tots paguen en benefici del ben comú que
representa la salut. El desgravament de l'assegurança privada augmenta
la desigualtat entre les persones que tenen diferents graus de
càrregues fiscals. Pels més rics representarà diners estalviats, però
per a les classes mitjanes pràcticament no representarà cap tipus
d'estalvi significatiu. La descongestió del sistema públic amb el qual
es pretén justificar el desgravament no és
acceptable, i molt menys quan sabem que aquesta congestió és deguda a la
manca d'inversió en empleats públics d'atenció a malalts i un excés
d'inversió en els productes de la indústria sanitària privada:
diagnòstic i medicaments. El suport del doctor Padrós a la bonificació
fiscal podria donar motiu a posicionaments semblats d'altres presidents
corporatius. Per exemple, el de pàrquings privats de Barcelona per la
descongestió viària pública, el d'empreses de navegació aèria privada
per la descongestió del tràfic en carreteres i ferrocarrils públics,
sense oblidar algunes empreses de seguretat privades per la descongestió
de la inseguretat pública.
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/bonificacion-fiscal-apoyo-decepcionante/105224.shtml
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/bonificacion-fiscal-apoyo-decepcionante/105224.shtml
dimarts, 28 de gener del 2014
Els treballadors dels sistemes de Salut
El Sistema de Salut que per la
OMS[1] compren
totes “les organitzacions, persones i accions que tenen per finalitat principal
promoure restaurar o mantenir la Salut” esta basat en 6 eixos principals: serveis,
treballadors, informació, productes mèdics, financiació i gestió. La OMS
defineix als treballadors sanitaris com tota persona que du a terme tasques que
tenen per principal finalitat la de promoure la Salut i els situa en segon lloc
entre els elements bàsics dels sistemes sanitaris.
Cal començar per reconèixer que
hi ha molts “treballadors sanitaris” sense sou, que tenen cura de la salut a
les cases i que acostumen a ser dones. La resta en la seva majoria al nostre
país reben un salari. La OMS també especifica que hi ha una correlació positiva
entre el nombre de treballadors sanitaris i la cobertura dels serveis i els
resultats en Salut.
Al nostre país hem assistit al
foment de una especialització i fragmentació de la força de treball en el
sistema sanitari. Per una banda els metges han procurat mantenir el paper de
sector més valorat i la resta de treballadors han fet valdre també la seva
especialització. Hem arribat a una gran fragmentació de la representació
laboral i a una més virtual que real representació dels treballadors en la
gestió clínica incloent als metges. Hem arribat potser a que grups de
treballadors es desentenguin de la necessitat de participar en la gestió
clínica?
En aquest semtit la OIT [2] no
ajuda a donar una classifició de les diferents especialitats laborals que
participen al sistema sanitari quan fa una enumeració dels professionals de la
salut que sembla deixar en un apartat a les noves especialitats tecnològiques
com “otros professionales” i deixa fora
a tot el personal que sense una formació específica sanitària treballa per el
sistema des del conductor d’ambulància i les adminstratives, al encarregat de
manteniment, el tècnic informàtic o el cuiner.
Aquest tipus de classificació
sembla més aviat feta des de la perspectiva de les externalitzacions que no
tenen massa fonament en una gestió clínica veritablement sostenible.
Marta Carrera
[1] Everybody’s
business strengthening health systems ti improve health outcomes – WHO’s
frameworkfor action. Geneva. World Health
Organization. 2007 http://www.who.int/healthsystems/strategy/everybodys_business.pdf
Resolución sobre la
actualización de la Clasificación Internacional Uniforme de Ocupaciones (CIUO)
22 Profesionales de la salud :
221 Médicos
222 Profesionales de
enfermería y partería
223 Profesionales de medicina
tradicional y alternativa
224 Practicantes paramédicos
225 Veterinarios
226 Otros profesionales de la
salud
dijous, 2 de gener del 2014
dimarts, 31 de desembre del 2013
36.925 treballadors era el personal del ICS l'any 2005
El ICS l’any 2005 tenia 36.925 treballadors
Facultatius Hospitals 2.342,
primaria no reformada 706 i reformada 3.662 i especialistes de primaria
reformada 1.401 TOTAL: 8.111
Sanitari No Facultatiu Hospital
8.340, primària no reformada 2.521, primària reformada 3.701 TOTAL: 14.562
No Sanitari Hospital:
Administratiu 1.540, Zelador 990, personal d’Ofici 306, cuina i bugaderia 667
TOTAL: 3.503
No Sanitari Primària:
Administratiu 3.189, Zelador 1.084, personal d’Ofici 218, cuina i bugaderia 34 TOTAL: 4.425
Altre Personal Hospital 102, Primaria 120
Carrecs Hospitalaris 184
Assistent social 197
TGAS/Altres 21
Residents 1.765
Eventuals 3.835
Subscriure's a:
Missatges (Atom)