Els
Consorcis, les Fundacions i les Empreses Públiques són Entitats Instrumentals. Totes elles conformen un sector públic (finançament públic majoritari)
no administratiu que a Catalunya gestionen una part important del diner públic,
eludeixen el Dret Administratiu, els treballadors no tenen perquè ser
funcionaris (i un element molt important és l’absència
de control dels salaris dels directius) i actuen amb gran opacitat. De l'auditoria de 25 d’aquestes empreses i només 8 van tenir un
resultat favorable.
dimarts, 18 de novembre del 2014
dimecres, 12 de novembre del 2014
Assegurança Sanitària Lliure. Situació a Catalunya
En
les memòries de la generalitat consultades (2011 i 2012) es reconeix que hi ha
entitats que calculen les primes utilitzant taules de morbiditat que defineixen
el risc en funció de l’edat i el sexe, però el cost per persona es presenta
sense diferenciar els trams d’edat. Així, el preu mitjà anual de la pòlissa de
serveis complets va ser de 714,3 euros en la modalitat de pagament per acte
mèdic i de 578,7 euros en la de pagament capitatiu.
El 93,2% de pòlisses són amb serveis
complets o parcials Es consideren pòlisses mixtes o combinades (4.3%) les que
tenen un quadre mèdic recomanat i també l’opció de la lliure elecció de
professionals. La pòlissa (2.3%)
és la que permet la lliure elecció de professionals, amb un reemborsament total
o parcial, per part de l’entitat, dels honoraris avançats per la persona
assegurada.
Molt
poques entitats ofereixen pòlisses parcials és a dir, pòlisses d’atenció
primària o d’hospitalització. La resta
ofereixen serveis complerts Hi ha 11 entitats que han declarat que
ofereixen pòlisses d’assistència sanitària per serveis parcials, entre elles
entitats que només ofereixen atenció dental. La població amb atenció parcial
l’any 2012 va ser de 27.365 persones, amb un total d’ingressos per primes
de gairebé 8 milions d’euros. El preu
mitjà anual de la pòlissa de serveis parcials va ser de 283,3 euros.
Les pòlisses bàsiques no
cobreixen -per ex.- els tractaments odonto-estomatològics, excepte extraccions
de peces, radiografies i una neteja de boca anual. Algunes companyies ofereixen
altres possibilitats, como pòlisses específiques de l’apartat
odonto-estomatólogic.
L’edat, el lloc de residència i
el sexe també poden determinar la tarifa a pagar. En alguns casos, quant més
avançada és l’edat de l’assegurat més augmenta la quota; així, els que superen
els 60 anys poden arribar a pagar casi el doble que els menors de 18. En les edats en
les que hi ha més necessitat de serveis mèdics, el preu de la pòlissa és més
alt. En els primers trams d’edat, entre 0-19 anys, són els barons els que
paguen els majors preus en bona part de les pòlisses. Entre 20-39 anys, aquesta tendència s’inverteix
i són les dones qui paguen una quota més elevada. El motiu és la seva condició
de mares, que pareixen una o varies vegades, pel que el seu consum de serveis
sanitaris es dispara. En edat més avançada torna a canviar el sistema de
tarifes i un cop més són els homes els més perjudicats.
Por altra banda, l’estabilitat
del preu de la prima no té garanties. El contracte entre l’asseguradora i
l’assegurat és per un període d’un any, passat quest temps poden produïrse
alteracions en les tarifes, encara que el tram d’edat no hagi canviat. La
medicació no es contempla
Totes les companyies asseguren
que les variacions de preu anual són paral·leles al increment de la inflació i
que mai els seus preus experimenten pujades extremades. Sostenen a més que no
rebutgen als seus assegurats per l’augment de la seva edat o per malaltia. L'Organització
Nacional de consumidors (OCU) afirma que a alguns assegurats (un nombre reduït)
no els han renovat el contracte al tenir malalties cròniques importants. FACUA
ha detectat diferencies de preus de fins el 1.036% entre clíniques dentals por
un mateix tractament. Una extracció bàsica d’un molar pot costar des de 22 fins
a 250 €, segons quina clínica odontològica la realitza.
Hi ha variacions de
infraestructura entre les asseguradores a cada comunitat depenent dels mitjans
i metges allí disponibles. Es veïns de Catalunya són els més desfavorits pel
preu. Els responsables de les companyies mantenen que els honoraris dels metges
i els preus dels hospitals són més elevats en aquesta zona i això es trasllada
al client. Algunes companyies però tenen la mateixa tarifa per a tot el
territori nacional.
Hi
ha diferents tipus d’entitats d’assegurança privada a Catalunya, agrupades en 2
grans grups ENTITATS MERCANTILS
i MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL
(totes privades)
La
major part de les ENTITATS
MERCANTILS són del tipus de
SOCIETAT ANÒNIMA (Asistència Med Col.,ASISA, AXA, DKV, Mapfre, RACC, SANITAS
....) empreses amb ànim de lucre. Hi ha 2 Entitats Mercantils sense ànim de
lucre i d’afiliació voluntària i ambdues d’origen gremial i que estan agrupades
sota l’àmbit de les MUTUALITATS MERCANTILS (75 entitats a Catalunya), es tracta
d’un altre tipus d’entitats que a excepció de les dues esmentades, Amci i
FIATC, no tenen responsabilitats en temes d’assistència sanitària i estan
agrupades en la Federació estatal de MUTUALITATS MERCANTILS.
Les MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL Són empreses sense ànim de
lucre i que per tant els beneficis que obtenen han de revertir en millores per
els seus afiliats. Entre elles trobem a la
Mútua de Granollers amb 18.337 assegurats , Mútua de Terrassa amb 5.128 afiliats, Mutuam
929 assegurats, Mútua General de Catalunya amb 74.588 assegurats. Veiem
de més aprop a dos d’aquestes mututalitats: Mútua de Terrassa i Mutuam
Mútua de Terrassa que és una coneguda
Mutualitat de Previsió Social al nostre entorn, va ser fundada l'any 1900, és
una associació sense ànim de lucre que té per objecte la pràctica de la
previsió amb prestacions de riscos sobre persones i coses, prestacions derivades
de Plans i Fons de Pensions i tot tipus de prestacions d’assegurances i serveis
d’assistència sanitària o complementaris. La seva web explica que el 85% dels recursos que gestiona provenen d’acords
amb les administracions públiques.
El
Grup Mutuam és un conjunt d’entitats prestadores de serveis sanitaris i
socials. Fundada l’any 1905 per a la previsió de treballadors del tèxtil es va
denominar fins l’any 1992 MONTEPIO TÈXTIL DE MALALTIES, SERVEI DE PREVISIÓ
SOCIAL. Té com objectiu l’exercici, sense afany de lucre, de la previsió
social, amb caràcter complementari de la Seguretat Social, així com l’exercici
d’aquelles altres activitats i prestacions accessòries de caràcter social, i de
gestió de serveis. És una de les entitats amb menor nombre de primes: 929
afiliats. Mutuam té sota la seva gestió una Fundació en la que hi participen
personalitats de l’àmbit de la medicina com els president del Col·legi de
Metges de Barcelona.
Les
Mútues amb major nombre de pòlisses no són les més ben valorades pels metges. En
una mostra del Col·legi de Metges de Barcelona sobre 13 Mútues, les dos
asseguradores més importants es situen en els llocs 7 i 8 respectivament en
ordre decreixent de valoració. El
Col·legi de Metges calcula que exerceixen en el sector 6.000 professionals.
ADESLAS i SA NITAS són les entitats amb major nombre d’afiliats, més de
200.000. Les segeuixen en ordre
decreixent ASISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL i DKV
A Catalunya 166.245 persones que
pertanyen als col·lectius de FUNCIONARIS han optat per rebre l’assistència
sanitària universal mitjançant una entitat d’assegurança lliure, amb una
recaptació per primes de 122.302.640
€ (735,6 per persona). Aquestes persones representen el 8,9% del total d’assegurats amb
pòlisses d’assistència sanitària privada per prestació de serveis. MUFACE
(Mutualidad general de Funcionarios Civiles del Estado), ISFAS (Instituto
SocialsFuerzas Armadas) i MUGEJU (Mutualidad General Judicial) són les entitats
gestores que contracten amb asseguradores privades l’assistència sanitària
d’aquest col·lectiu. Les asseguradores són majorment ADESLAS, DKV i ASISA.
SANITAS ha rescindit els seus serveis a MUFACE l’any 2013 després (sembla ser)
de fracassar per intentar implantar un copagament. Aquests assegurats poden
escollir acollir-se a la Sanitat Pública al començament de cada any. És conegut
l’existència de casos a tot l'estat de pacients que han pagat factures d’alguns
milers d’euros per la seva medicació fins poder passar a la sanitat pública al
començament de l’any següent.
Fins
1997 una “taxa sanitària” pagada cada any per les entitats privades permetia
conèixer les primes que recaptaven i per tant el nombre de persones
assegurades. Actualment s’envia anualment un qüestionari a totes les entitats
registrades a Catalunya que permet elaborar el registre i les memòries de la
Generalitat . El “cens-registre” global
d'entitats d’Assistència Sanitària Lliure de la Generalitat interpreta el
nombre total de pòlisses com: que “gairebé una de cada quatre persones que
viuen a Catalunya tenen una assegurança privada de malaltia … el sector de les assegurances contribueix,
d’una manera molt important, a l’activitat assistencial del nostre país”.
Per altra banda les asseguradores
tenen ara un nou i molt productiu espai de negoci amb pòlisses col.lectives
per a empresses, Gràcies al Decret de desgravació d’aquestes pólisses del IRPF,
l’assegurança pot sortir beneficiosa als empresaris.
La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública
(FADSP) ha publicat la relació del model Muface amb la medicalització de la
població. El 85 % dels mutualistes van a
urgències tres vegades més que les persones ateses en el Sistema Nacional de
Salut i el nombre de consultes hospitalàries per habitant és "pràcticament
el doble" al registrat als hospitals públics.
Existeix una pressió
perquè les assegurances mèdiques privades rebin l’ajut de una reducció fiscal. Per
a algun comentarista lo desitjable seria que poc a poc cap persona que es pugui
permetre una assegurança privada quedi “atrapada per la pública” per culpa de
impostos i cotitzacions “injustes”. Que només aquells que ho necessiten
realment vagin a un servei, el servei públic, que ha de ser excepcional,
complementari o d’urgència, però mai la base del sector sanitari. De seguir
sent com ara no hi haurà preus que que ens serveixin de referencia i per
aquesta raó no hi haurà forma de calcular quant costa una sanitat de qualitat
sostenible i accessible per a la majoria dels individus.
Després de entre-veure
la diversitat de proveïdors de l’atenció sanitària lliure unida a la diversitat
dels proveïdors de la Sanitat Pública (a Catalunya) i la progressiva barreja
"invisible" entre l’atenció sanitària lliure (privada) amb la Sanitat
Pública ens fem la següent reflexió: Per l’atenció sanitària de la població ens
cal contar amb uns serveis que aprofitin tots els recursos ja existents així
com la seva adaptació a propers canvis en les necessitats. No veiem que la
contribució d’aquestes entitats privades (algunes amb afany de lucre i totes
elles de gestió privada), a l’activitat assistencial del nostre país no pugui
ser en gran part assumida progressivament per la Sanitat Pública (al contrari
del que es propugna) amb un cost global menor del PIB dedicat a Sanitat (la
suma entre l’aportació pública i privada) i amb igual qualitat i millor
integració dels serveis. És hora de
fer estalvis en el diner públic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)