Els
Consorcis, les Fundacions i les Empreses Públiques són Entitats Instrumentals. Totes elles conformen un sector públic (finançament públic majoritari)
no administratiu que a Catalunya gestionen una part important del diner públic,
eludeixen el Dret Administratiu, els treballadors no tenen perquè ser
funcionaris (i un element molt important és l’absència
de control dels salaris dels directius) i actuen amb gran opacitat. De l'auditoria de 25 d’aquestes empreses i només 8 van tenir un
resultat favorable.
dimarts, 18 de novembre del 2014
dimecres, 12 de novembre del 2014
Assegurança Sanitària Lliure. Situació a Catalunya
En
les memòries de la generalitat consultades (2011 i 2012) es reconeix que hi ha
entitats que calculen les primes utilitzant taules de morbiditat que defineixen
el risc en funció de l’edat i el sexe, però el cost per persona es presenta
sense diferenciar els trams d’edat. Així, el preu mitjà anual de la pòlissa de
serveis complets va ser de 714,3 euros en la modalitat de pagament per acte
mèdic i de 578,7 euros en la de pagament capitatiu.
El 93,2% de pòlisses són amb serveis
complets o parcials Es consideren pòlisses mixtes o combinades (4.3%) les que
tenen un quadre mèdic recomanat i també l’opció de la lliure elecció de
professionals. La pòlissa (2.3%)
és la que permet la lliure elecció de professionals, amb un reemborsament total
o parcial, per part de l’entitat, dels honoraris avançats per la persona
assegurada.
Molt
poques entitats ofereixen pòlisses parcials és a dir, pòlisses d’atenció
primària o d’hospitalització. La resta
ofereixen serveis complerts Hi ha 11 entitats que han declarat que
ofereixen pòlisses d’assistència sanitària per serveis parcials, entre elles
entitats que només ofereixen atenció dental. La població amb atenció parcial
l’any 2012 va ser de 27.365 persones, amb un total d’ingressos per primes
de gairebé 8 milions d’euros. El preu
mitjà anual de la pòlissa de serveis parcials va ser de 283,3 euros.
Les pòlisses bàsiques no
cobreixen -per ex.- els tractaments odonto-estomatològics, excepte extraccions
de peces, radiografies i una neteja de boca anual. Algunes companyies ofereixen
altres possibilitats, como pòlisses específiques de l’apartat
odonto-estomatólogic.
L’edat, el lloc de residència i
el sexe també poden determinar la tarifa a pagar. En alguns casos, quant més
avançada és l’edat de l’assegurat més augmenta la quota; així, els que superen
els 60 anys poden arribar a pagar casi el doble que els menors de 18. En les edats en
les que hi ha més necessitat de serveis mèdics, el preu de la pòlissa és més
alt. En els primers trams d’edat, entre 0-19 anys, són els barons els que
paguen els majors preus en bona part de les pòlisses. Entre 20-39 anys, aquesta tendència s’inverteix
i són les dones qui paguen una quota més elevada. El motiu és la seva condició
de mares, que pareixen una o varies vegades, pel que el seu consum de serveis
sanitaris es dispara. En edat més avançada torna a canviar el sistema de
tarifes i un cop més són els homes els més perjudicats.
Por altra banda, l’estabilitat
del preu de la prima no té garanties. El contracte entre l’asseguradora i
l’assegurat és per un període d’un any, passat quest temps poden produïrse
alteracions en les tarifes, encara que el tram d’edat no hagi canviat. La
medicació no es contempla
Totes les companyies asseguren
que les variacions de preu anual són paral·leles al increment de la inflació i
que mai els seus preus experimenten pujades extremades. Sostenen a més que no
rebutgen als seus assegurats per l’augment de la seva edat o per malaltia. L'Organització
Nacional de consumidors (OCU) afirma que a alguns assegurats (un nombre reduït)
no els han renovat el contracte al tenir malalties cròniques importants. FACUA
ha detectat diferencies de preus de fins el 1.036% entre clíniques dentals por
un mateix tractament. Una extracció bàsica d’un molar pot costar des de 22 fins
a 250 €, segons quina clínica odontològica la realitza.
Hi ha variacions de
infraestructura entre les asseguradores a cada comunitat depenent dels mitjans
i metges allí disponibles. Es veïns de Catalunya són els més desfavorits pel
preu. Els responsables de les companyies mantenen que els honoraris dels metges
i els preus dels hospitals són més elevats en aquesta zona i això es trasllada
al client. Algunes companyies però tenen la mateixa tarifa per a tot el
territori nacional.
Hi
ha diferents tipus d’entitats d’assegurança privada a Catalunya, agrupades en 2
grans grups ENTITATS MERCANTILS
i MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL
(totes privades)
La
major part de les ENTITATS
MERCANTILS són del tipus de
SOCIETAT ANÒNIMA (Asistència Med Col.,ASISA, AXA, DKV, Mapfre, RACC, SANITAS
....) empreses amb ànim de lucre. Hi ha 2 Entitats Mercantils sense ànim de
lucre i d’afiliació voluntària i ambdues d’origen gremial i que estan agrupades
sota l’àmbit de les MUTUALITATS MERCANTILS (75 entitats a Catalunya), es tracta
d’un altre tipus d’entitats que a excepció de les dues esmentades, Amci i
FIATC, no tenen responsabilitats en temes d’assistència sanitària i estan
agrupades en la Federació estatal de MUTUALITATS MERCANTILS.
Les MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL Són empreses sense ànim de
lucre i que per tant els beneficis que obtenen han de revertir en millores per
els seus afiliats. Entre elles trobem a la
Mútua de Granollers amb 18.337 assegurats , Mútua de Terrassa amb 5.128 afiliats, Mutuam
929 assegurats, Mútua General de Catalunya amb 74.588 assegurats. Veiem
de més aprop a dos d’aquestes mututalitats: Mútua de Terrassa i Mutuam
Mútua de Terrassa que és una coneguda
Mutualitat de Previsió Social al nostre entorn, va ser fundada l'any 1900, és
una associació sense ànim de lucre que té per objecte la pràctica de la
previsió amb prestacions de riscos sobre persones i coses, prestacions derivades
de Plans i Fons de Pensions i tot tipus de prestacions d’assegurances i serveis
d’assistència sanitària o complementaris. La seva web explica que el 85% dels recursos que gestiona provenen d’acords
amb les administracions públiques.
El
Grup Mutuam és un conjunt d’entitats prestadores de serveis sanitaris i
socials. Fundada l’any 1905 per a la previsió de treballadors del tèxtil es va
denominar fins l’any 1992 MONTEPIO TÈXTIL DE MALALTIES, SERVEI DE PREVISIÓ
SOCIAL. Té com objectiu l’exercici, sense afany de lucre, de la previsió
social, amb caràcter complementari de la Seguretat Social, així com l’exercici
d’aquelles altres activitats i prestacions accessòries de caràcter social, i de
gestió de serveis. És una de les entitats amb menor nombre de primes: 929
afiliats. Mutuam té sota la seva gestió una Fundació en la que hi participen
personalitats de l’àmbit de la medicina com els president del Col·legi de
Metges de Barcelona.
Les
Mútues amb major nombre de pòlisses no són les més ben valorades pels metges. En
una mostra del Col·legi de Metges de Barcelona sobre 13 Mútues, les dos
asseguradores més importants es situen en els llocs 7 i 8 respectivament en
ordre decreixent de valoració. El
Col·legi de Metges calcula que exerceixen en el sector 6.000 professionals.
ADESLAS i SA NITAS són les entitats amb major nombre d’afiliats, més de
200.000. Les segeuixen en ordre
decreixent ASISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL i DKV
A Catalunya 166.245 persones que
pertanyen als col·lectius de FUNCIONARIS han optat per rebre l’assistència
sanitària universal mitjançant una entitat d’assegurança lliure, amb una
recaptació per primes de 122.302.640
€ (735,6 per persona). Aquestes persones representen el 8,9% del total d’assegurats amb
pòlisses d’assistència sanitària privada per prestació de serveis. MUFACE
(Mutualidad general de Funcionarios Civiles del Estado), ISFAS (Instituto
SocialsFuerzas Armadas) i MUGEJU (Mutualidad General Judicial) són les entitats
gestores que contracten amb asseguradores privades l’assistència sanitària
d’aquest col·lectiu. Les asseguradores són majorment ADESLAS, DKV i ASISA.
SANITAS ha rescindit els seus serveis a MUFACE l’any 2013 després (sembla ser)
de fracassar per intentar implantar un copagament. Aquests assegurats poden
escollir acollir-se a la Sanitat Pública al començament de cada any. És conegut
l’existència de casos a tot l'estat de pacients que han pagat factures d’alguns
milers d’euros per la seva medicació fins poder passar a la sanitat pública al
començament de l’any següent.
Fins
1997 una “taxa sanitària” pagada cada any per les entitats privades permetia
conèixer les primes que recaptaven i per tant el nombre de persones
assegurades. Actualment s’envia anualment un qüestionari a totes les entitats
registrades a Catalunya que permet elaborar el registre i les memòries de la
Generalitat . El “cens-registre” global
d'entitats d’Assistència Sanitària Lliure de la Generalitat interpreta el
nombre total de pòlisses com: que “gairebé una de cada quatre persones que
viuen a Catalunya tenen una assegurança privada de malaltia … el sector de les assegurances contribueix,
d’una manera molt important, a l’activitat assistencial del nostre país”.
Per altra banda les asseguradores
tenen ara un nou i molt productiu espai de negoci amb pòlisses col.lectives
per a empresses, Gràcies al Decret de desgravació d’aquestes pólisses del IRPF,
l’assegurança pot sortir beneficiosa als empresaris.
La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública
(FADSP) ha publicat la relació del model Muface amb la medicalització de la
població. El 85 % dels mutualistes van a
urgències tres vegades més que les persones ateses en el Sistema Nacional de
Salut i el nombre de consultes hospitalàries per habitant és "pràcticament
el doble" al registrat als hospitals públics.
Existeix una pressió
perquè les assegurances mèdiques privades rebin l’ajut de una reducció fiscal. Per
a algun comentarista lo desitjable seria que poc a poc cap persona que es pugui
permetre una assegurança privada quedi “atrapada per la pública” per culpa de
impostos i cotitzacions “injustes”. Que només aquells que ho necessiten
realment vagin a un servei, el servei públic, que ha de ser excepcional,
complementari o d’urgència, però mai la base del sector sanitari. De seguir
sent com ara no hi haurà preus que que ens serveixin de referencia i per
aquesta raó no hi haurà forma de calcular quant costa una sanitat de qualitat
sostenible i accessible per a la majoria dels individus.
Després de entre-veure
la diversitat de proveïdors de l’atenció sanitària lliure unida a la diversitat
dels proveïdors de la Sanitat Pública (a Catalunya) i la progressiva barreja
"invisible" entre l’atenció sanitària lliure (privada) amb la Sanitat
Pública ens fem la següent reflexió: Per l’atenció sanitària de la població ens
cal contar amb uns serveis que aprofitin tots els recursos ja existents així
com la seva adaptació a propers canvis en les necessitats. No veiem que la
contribució d’aquestes entitats privades (algunes amb afany de lucre i totes
elles de gestió privada), a l’activitat assistencial del nostre país no pugui
ser en gran part assumida progressivament per la Sanitat Pública (al contrari
del que es propugna) amb un cost global menor del PIB dedicat a Sanitat (la
suma entre l’aportació pública i privada) i amb igual qualitat i millor
integració dels serveis. És hora de
fer estalvis en el diner públic.
dilluns, 4 d’agost del 2014
dilluns, 28 de juliol del 2014
DECLARACIÓN DE LA ACDSP-FADSP EN RELACIÓN A LOS RECIENTES ACONTECIMIENTOS EN HOSPITAL UNIVERSITARIO DE BELLVITGE (HUB) DE HOSPITALET DE LL.
DECLARACIÓN DE LA ACDSP-FADSP EN RELACIÓN A LOS
RECIENTES ACONTECIMIENTOS EN HOSPITAL UNIVERSITARIO DE BELLVITGE
(HUB) DE HOSPITALET DE LL.
La progresiva
depauperación de recursos humanos y materiales en el HUB
gestionado conjuntamente desde el Departamento de Salud, el Instituto
Catalán y el Equipo Directivo del hospital ha culminado esta
semana en la rebelión de pacientes y familiares que se han
opuesto activamente al cierre de las plantas de atención
pacientes ingresados de diversa gravedad al tiempo que se masifica la
atención en Urgencias por “no disponer de camas de
hospitalización”. A esta confusión se suma la
indignidad de amenazar a uno de los pacientes “rebeldes” en la
Planta 10, de quedar sin atención higiénico-dietética
ni vigilancia. Al día siguiente, 23 de julio a las 13 horas,
coincidieron frente al hospital pacientes, familiares, vecinos de
diferentes poblaciones circundantes al HUB y personal sanitario. Se
denunció a la prensa, radio y televisión presentes el
cumulo de irregularidades con repercusión asistencia que han
tenido en los últimos dos años.
La ACDSP declara
injustificable esta situación ni desde el punto de vista
asistencia ni económico y la considera una amenaza al sistema
sanitario público de que, Bellvitge, es un ejemplo. En este
centro hospitalario durante años uno de los mas eficientes se
están reduciendo tanto espacio de actividad asistencial y
reduciendo personal que atiende a pacientes y aumentando la
precariedad de los nuevos contratos. No son creíbles
dirigentes que justifican los últimos recortes con "la
habitual reducción veraniega".
Gestores incapaces de
gestionar la sensación de falta de seguridad para los
pacientes que se apilan en Urgencias. Confian que sean los propios
profesionales agobiados, por la falta de recursos, tranquilicen a
pacientes y frenen protestas de familiares, día y noche. ¿Que
representa en términos de des-incentivo profesional y
estimación para el trabajo realizado por unos sanitarios que
trabajan habitualmente en tensión? Las profesionales no
protestan convencidos de que sus gestores no pueden hacer nada porque
"no hay dinero en la caja". Otros callan porque su contrato
en precario. Algunos sindicatos arrastran el complejo de haber cedido
poco a poco y en aras del pragmatismo la sustancia misma que les dio
vida. El argumento económico de los gestores (“no hay dinero
para todo”) también hipnotiza a pacientes y familiares.
Muchos saben lo que representa tener gastos y no tener ingresos. Por
lo tanto la buena fe por parte de los dirigentes políticos se
da por descontada. Pero hay que saber que en el mundo de la economía
que nos domina, la macroeconomía no se rige por el criterio de
la buena madre de familia. Por ejemplo, cada día la
administración pública ingresa millones de euros por
IVA, aunque no son tantos como los que necesitan para que la codicia
no tiene límites, son mucho dinero. La pregunta a hacerse es
si los que los administran lo hacen en criterios de eficacia social o
sólo en criterios de eficacia política relacional.
Ejemplo, sabemos que en Cataluña la reducción de
inversión pública en Sanidad ha sido del 16% mientras
solo el 2'6% para el resto:
http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2014/07/si-el-pressupost-de-la-generalitat-ha.html
Paralelamente esta
política incrementa del beneficio privado ligado a la salud
(seguros, medicamentos, pruebas diagnósticas, instrumental.
Porque de las 15.000 camas que se cerrarán en verano en toda
España, la comunidad que más cerrara, 3.000, es
Cataluña.
¿Cuántas
personas no salen del caos del HUB (y del Valle de Hebrón y
del Hospital Clínico) pensando en qué Mutua apuntaré
a mi familia, en cuanto pueda?
Cuando decimos que esta
política de reducción de recursos es inaceptable por su
ineficiencia social y económica pensamos en que fueron
elegidos para la gestión ya un ex-presidente de la patronal
sanitaria privada como Consejero y un patrón de la sanidad
privada como director del ICS. Pedimos a quien corresponda que sea
despedida la cúpula gestora de la Sanidad Catalana que,
reiteradamente diagnostica y gestiona de forma tan confusa obteniendo
resultados inciertos, opacos y cuando no, catastróficos.
Roger Bernat Landoni
i Marta Carrera Plans de la Associació Catalana en Defensa
de la Sanitat Pública-Federación de Asociaciones en
Defensa de la Sanidad Pública
Ejemplos de impacto en
medios de comunicación
dilluns, 3 de març del 2014
Les retallades a l'atenció sanitària pública
Des del nostre criteri de defensa de l'assistència sanitària pública
interpretem l'actual proposta de reforma de la llei de l'avortament com
una nova retallada en el dret a l'atenció sanitària de la població del
nostre país. Fins ara amb limitacions no menors com és l'objecció de
consciència d'alguns centres públics (Sant Pau de Barcelona i Sant Joan
de Deu d'Esplugues, per exemple), amb la consegüent “externalització” de
l'activitat a centres privats, s'ha pogut gestionar l'avortament de
forma segura per a dones i professionals. Si s'arriba a aprovar aquesta
llei, gran part de les dones que fins ara tenien dret a la interrupció
voluntària de la gestació seran excloses del sistema sanitari públic i
passaran a haver de pagar aquí o a l'estranger. El ministre Gallardón
considera virtuosa la llei ignorant els riscos sanitaris que comporta
per a les dones i les seves famílies empobrides per l'actual crisi
social. El 2012 es van atendre més de 112.000 avortaments en dones de 15
a 44 anys amb les garanties sanitàries públiques. La FADSP calcula que
el 97% quedarien fora de la cartera de serveis. La reforma sanitària
d'ara fa dos anys (RD 16/2012) va excloure moltes persones per raons
econòmiques. Ara, la nova reforma que sembla justificar-se en la religió
posa moltes dones en un risc innecessari i profunditza el debilitament
del sistema sanitari públic en benefici de l'especulació privada a
Espanya i a fora. Això ni és bo per a la salut, ni per a l'economia de
les famílies. No sembla funció dels poders públics i especialment dels
judicials imposar una pràctica religiosa al s. XXI.
Marta Carrera Plans Manuela Martines Igual, Roger Bernat Landoni, Xavier Allué Martinez.
dijous, 27 de febrer del 2014
La bonificació fiscal de les pòlisses d'assegurança privada i la bonificació en el tram de l'IRPF corresponent a Catalunya, van indirectament a les asseguradores privades
El suport de Jaume Padrós, guanyador de les eleccions a president del
Col·legi de Metges de Barcelona, a la bonificació fiscal de les
pòlisses d'assegurança privada a la declaració a Hisenda, així com també
en el tram de l'IRPF corresponent a Catalunya, ens sembla decebedor. No
propicia la lluita contra les desigualtats que actualment vivim els
ciutadans. Els euros desgravats dels impostos van indirectament a les
asseguradores privades. Totes elles tindran més marge de beneficis en un
mercat des-regulat en el qual el menys rendible és ser atès per una
asseguradora pública. La cartera de serveis del privat és un vestit fet a
mida de qui paga en funció al que està disposat a pagar, i no una
cartera de serveis solidària on tots paguen en benefici del ben comú que
representa la salut. El desgravament de l'assegurança privada augmenta
la desigualtat entre les persones que tenen diferents graus de
càrregues fiscals. Pels més rics representarà diners estalviats, però
per a les classes mitjanes pràcticament no representarà cap tipus
d'estalvi significatiu. La descongestió del sistema públic amb el qual
es pretén justificar el desgravament no és
acceptable, i molt menys quan sabem que aquesta congestió és deguda a la
manca d'inversió en empleats públics d'atenció a malalts i un excés
d'inversió en els productes de la indústria sanitària privada:
diagnòstic i medicaments. El suport del doctor Padrós a la bonificació
fiscal podria donar motiu a posicionaments semblats d'altres presidents
corporatius. Per exemple, el de pàrquings privats de Barcelona per la
descongestió viària pública, el d'empreses de navegació aèria privada
per la descongestió del tràfic en carreteres i ferrocarrils públics,
sense oblidar algunes empreses de seguretat privades per la descongestió
de la inseguretat pública.
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/bonificacion-fiscal-apoyo-decepcionante/105224.shtml
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/bonificacion-fiscal-apoyo-decepcionante/105224.shtml
dimarts, 28 de gener del 2014
Els treballadors dels sistemes de Salut
El Sistema de Salut que per la
OMS[1] compren
totes “les organitzacions, persones i accions que tenen per finalitat principal
promoure restaurar o mantenir la Salut” esta basat en 6 eixos principals: serveis,
treballadors, informació, productes mèdics, financiació i gestió. La OMS
defineix als treballadors sanitaris com tota persona que du a terme tasques que
tenen per principal finalitat la de promoure la Salut i els situa en segon lloc
entre els elements bàsics dels sistemes sanitaris.
Cal començar per reconèixer que
hi ha molts “treballadors sanitaris” sense sou, que tenen cura de la salut a
les cases i que acostumen a ser dones. La resta en la seva majoria al nostre
país reben un salari. La OMS també especifica que hi ha una correlació positiva
entre el nombre de treballadors sanitaris i la cobertura dels serveis i els
resultats en Salut.
Al nostre país hem assistit al
foment de una especialització i fragmentació de la força de treball en el
sistema sanitari. Per una banda els metges han procurat mantenir el paper de
sector més valorat i la resta de treballadors han fet valdre també la seva
especialització. Hem arribat a una gran fragmentació de la representació
laboral i a una més virtual que real representació dels treballadors en la
gestió clínica incloent als metges. Hem arribat potser a que grups de
treballadors es desentenguin de la necessitat de participar en la gestió
clínica?
En aquest semtit la OIT [2] no
ajuda a donar una classifició de les diferents especialitats laborals que
participen al sistema sanitari quan fa una enumeració dels professionals de la
salut que sembla deixar en un apartat a les noves especialitats tecnològiques
com “otros professionales” i deixa fora
a tot el personal que sense una formació específica sanitària treballa per el
sistema des del conductor d’ambulància i les adminstratives, al encarregat de
manteniment, el tècnic informàtic o el cuiner.
Aquest tipus de classificació
sembla més aviat feta des de la perspectiva de les externalitzacions que no
tenen massa fonament en una gestió clínica veritablement sostenible.
Marta Carrera
[1] Everybody’s
business strengthening health systems ti improve health outcomes – WHO’s
frameworkfor action. Geneva. World Health
Organization. 2007 http://www.who.int/healthsystems/strategy/everybodys_business.pdf
Resolución sobre la
actualización de la Clasificación Internacional Uniforme de Ocupaciones (CIUO)
22 Profesionales de la salud :
221 Médicos
222 Profesionales de
enfermería y partería
223 Profesionales de medicina
tradicional y alternativa
224 Practicantes paramédicos
225 Veterinarios
226 Otros profesionales de la
salud
dijous, 2 de gener del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)