Marta Carrera
El Sistema de Salut que per la
OMS
[1]
compren totes “les organitzacions, persones i accions que tenen per finalitat
principal promoure restaurar o mantenir la Salut” esta basat en 6 eixos
principals: serveis, treballadors, informació, productes mèdics, financiació i
gestió. La OMS defineix als treballadors sanitaris com tota persona que du a
terme tasques que tenen per principal finalitat la de promoure la Salut i els
situa en segon lloc entre els elements bàsics dels sistemes sanitaris.
Cal començar per reconèixer i la OMS ho fa, que
hi ha molts “treballadors sanitaris” sense sou, que tenen cura de la salut a
les cases i que acostumen a ser dones. La resta en la seva majoria al nostre
país reben un salari. La OMS també especifica que hi ha una correlació positiva
entre el nombre de treballadors sanitaris i la cobertura dels serveis i els
resultats en Salut.
Al nostre país hem assistit al
foment de una especialització i fragmentació de la força de treball en el
sistema sanitari. Per una banda els metges han procurat mantenir el paper de
sector més valorat i la resta de treballadors remunerats, han fet valdre també
la seva especialització. Hem arribat a una gran fragmentació de la
representació laboral i a una més virtual que real representació dels
treballadors sanitaris en la gestió clínica incloent als metges. Hem arribat
potser a que grups de treballadors es desentenguin de la necessitat de
participar en la gestió clínica?
En aquest sentit la OIT
[2] no
ajuda al donar una classifició de les diferents especialitats laborals que
participen al sistema sanitari quan fa una enumeració dels professionals de la
salut que sembla deixar en un apartat imprecís a les noves especialitats
tecnològiques com “otros professionales” i deixa
fora a tot el personal que sense una formació
específica sanitària treballa per el sistema des del conductor d’ambulància i
les adminstratives, al encarregat de manteniment, el tècnic informàtic o el
cuiner.
En un Pacte per la Salut a
Catalunya cal incloure la necessitat de incorporar una carrera professional a
tots els nivels en la que es reconegui el coneixement acumulat en els anys de
práctica, que tots els centres públics és a dir de finançament públic tinguin
un carrera professional uniforme i d’acord amb els coneixements i pràctiques
adquirides valorats de forma independent. Però més a més cal revertir les
externalitzacions perquè tote els treballadors formin part i prenguin
responsablement la seva tasca dins de la atenció sanitaria
Per fer-nos a la idea de sobre el nombre de treballadors
sanitàris més amunt tenim unes xifres del ICS l’any 2005 (en que per cert, encara no
s’havia completat la reforma de l’assistencia primària a Catalunya).
[1]
Everybody’s business strengthening health
systems ti improve health outcomes – WHO’s frameworkfor action. Geneva. World Health
Organization. 2007
http://www.who.int/healthsystems/strategy/everybodys_business.pdf
[2]
http://www.ilo.org/public/spanish/bureau/stat/isco/docs/resol08.pdf
Resolución sobre la actualización de la Clasificación
Internacional Uniforme de Ocupaciones (CIUO)
22 Profesionales
de la salud :
221 Médicos
222 Profesionales de enfermería y partería
223 Profesionales de medicina
tradicional y alternativa
224 Practicantes paramédicos
225 Veterinarios
226 Otros profesionales de la salud
