Introducció de pràctica privada a centres públics i possibles conseqüències de les desigualtats en accés a la Salut
http://independent.cat/barbera/Independent_228.pdf
dilluns, 26 de setembre del 2011
divendres, 23 de setembre del 2011
copagament sanitàri avui.Diagonal 21 de Setembre de 2011
...en un estudio científico publicado en una de las mas prestigiosas revistas médicas del mundo en 2010 (N Engl J Med 2010;362: 320-8)..en los planes donde se produjo el aumento del copago se redujeron las consultas ambulatorias en 19,8 visitas por cada 100 personas y año, al tiempo que aumento el número de ingresos hospitalarios (2, 2 por cada 100 personas), el número de días de hospitalización (13,4días por 100) y el número de personas que precisaron hospitalización (0,7 personas por 100)....el balance económico final, descontando el ahorro por el menor número de consultas, fue de un aumento anual de 24.000 dólares de gasto por 100 personas. http://diagonalperiodico.net/Copago-sanitario-hoy.html
Els veïns del Hospital 2 de Maig en contra de la privatització
En una carta al Director del semanari El Temps ...........Ara no solament la Sanitat sinò també l'Educació es troba amenaçada. No volem ser cómplices de gestors que amb concertacions, privatitzacions i externalitzacions encareixen els serveis públics que després retallen
http://www.eltemps.net/web/index.php?option=com_k2&view=item&id=7258:continua-l-amenaca-de-tancar-l-hospital-2-de-maig&Itemid=295
http://www.eltemps.net/web/index.php?option=com_k2&view=item&id=7258:continua-l-amenaca-de-tancar-l-hospital-2-de-maig&Itemid=295
diumenge, 4 de setembre del 2011
Preocupa la Sanitat Nieves simal
Si em preocupa l'organització de l'atenció sanitària és perquè veig que és fonamental pel tipus de salut que promou i també per les conseqüències socials que tindrà una organització que respon a uns interessos econòmics que col·lideixen amb els interessos dels ciutadans.
Des de l'any 1986 tenim una sanitat pública universal per a tots amb uns trets específics. La salut pública està molt poc desenvolupada. Persisteixen mútues per a alguns col·lectius privilegiats, algunes prestacions no s'inclouen, com l'odontologia, d'altres són de difícil aplicació com l'avortament i sobre tot l'atenció sociosanitària que la distribució patriarcal del treball de cura de la vida fa recaure encara sobre les dones. L'equitat de totes aquestes prestacions depèn de l'organització de la sanitat pública. La globalització econòmica imposa unes regles de mercat que intenten introduir-se en tots els àmbits en els quals hi ha possibilitat de benefici i que han entrat poc a poc en la sanitat, i ens condueix a situacions d'iniquitat provocades per l'accés desigual als recursos disponibles.
Es fa clara i palesa la dificultat de l'accés a drets que crèiem garantits i per als quals hem aportat la nostra contribució amb els impostos. Ens fem cada cop més conscients de les desigualtats entre nosaltres. Amb aquesta consciència de la desigualtat cada cop serà més difícil arribar a trobar el sentit de dependència mútua i de defensa d´objectius comuns que són l'eix de tota comunitat. La Vanguardia 03,09 2011
Des de l'any 1986 tenim una sanitat pública universal per a tots amb uns trets específics. La salut pública està molt poc desenvolupada. Persisteixen mútues per a alguns col·lectius privilegiats, algunes prestacions no s'inclouen, com l'odontologia, d'altres són de difícil aplicació com l'avortament i sobre tot l'atenció sociosanitària que la distribució patriarcal del treball de cura de la vida fa recaure encara sobre les dones. L'equitat de totes aquestes prestacions depèn de l'organització de la sanitat pública. La globalització econòmica imposa unes regles de mercat que intenten introduir-se en tots els àmbits en els quals hi ha possibilitat de benefici i que han entrat poc a poc en la sanitat, i ens condueix a situacions d'iniquitat provocades per l'accés desigual als recursos disponibles.
Es fa clara i palesa la dificultat de l'accés a drets que crèiem garantits i per als quals hem aportat la nostra contribució amb els impostos. Ens fem cada cop més conscients de les desigualtats entre nosaltres. Amb aquesta consciència de la desigualtat cada cop serà més difícil arribar a trobar el sentit de dependència mútua i de defensa d´objectius comuns que són l'eix de tota comunitat. La Vanguardia 03,09 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)