Des del nostre criteri de defensa de l'assistència sanitària pública
interpretem l'actual proposta de reforma de la llei de l'avortament com
una nova retallada en el dret a l'atenció sanitària de la població del
nostre país. Fins ara amb limitacions no menors com és l'objecció de
consciència d'alguns centres públics (Sant Pau de Barcelona i Sant Joan
de Deu d'Esplugues, per exemple), amb la consegüent “externalització” de
l'activitat a centres privats, s'ha pogut gestionar l'avortament de
forma segura per a dones i professionals. Si s'arriba a aprovar aquesta
llei, gran part de les dones que fins ara tenien dret a la interrupció
voluntària de la gestació seran excloses del sistema sanitari públic i
passaran a haver de pagar aquí o a l'estranger. El ministre Gallardón
considera virtuosa la llei ignorant els riscos sanitaris que comporta
per a les dones i les seves famílies empobrides per l'actual crisi
social. El 2012 es van atendre més de 112.000 avortaments en dones de 15
a 44 anys amb les garanties sanitàries públiques. La FADSP calcula que
el 97% quedarien fora de la cartera de serveis. La reforma sanitària
d'ara fa dos anys (RD 16/2012) va excloure moltes persones per raons
econòmiques. Ara, la nova reforma que sembla justificar-se en la religió
posa moltes dones en un risc innecessari i profunditza el debilitament
del sistema sanitari públic en benefici de l'especulació privada a
Espanya i a fora. Això ni és bo per a la salut, ni per a l'economia de
les famílies. No sembla funció dels poders públics i especialment dels
judicials imposar una pràctica religiosa al s. XXI.
Marta Carrera Plans Manuela Martines Igual, Roger Bernat Landoni, Xavier Allué Martinez.
